dimecres, 29 de juny de 2011

495. Dulce Pontes, obrigado por fazer-nos chorar de sentimento

L'artista portuguesa no va decebre amb una actuació ajustada a un escenari incomparable on els nostres ancestres barcelonins ja experimentaven amb l'art. Fado, saudade (mena d'enyor português), nit d'estiu, feminitat, calor, desamor, tendresa i ràbia. La seva veu potent va inundar el Teatre Grec amb una escenografia impecable vestida de blanc i acompanyada de 6 instrumentistes vestits de negre: clarinet, percussió, tres guitarres i viola de fado. Pontes no va omplir el Grec mentre qualsevol pelacanyes d'O´T omple el Palau Sant Jordi. Això sol demostra el nivell en el que es mou la nostra societat.
Com a tribut el poema en versió original i catalana d'"Ao bem de amar" de Gastão Neves que Pontes va musicar. Neves és defensor de la poesia "falada" o parlada per apropar-la al poble enlloc de la literatura escrita sovint encorsetada.

Ao bem de amar
O coraçao tem três portas,
segredos do coraçao.
A primeira é dos amigos
A mais doce do meu filho

A outra, do meu amor
prémio do coraçao
que nao mereço,
essas portas
abertas á emoçao.

A porta dos amigos
é a alegria
assim a sinto pelo
que me dao,
ao ver o meu menino
entre os meninos
a ida corre em mim
em comunhao!

Meu coraçao tem tres portas,
minha casa as que convém
por ser portuguesa exorta,
amar a terra e o que vem
dessas histórias remotas
que só Portugal as tem…

A minha casa se chama
senhora serenidade
apaga ou acende a chama
tece o fio da saudade.

O coraçao nao se engana
ao toque fraternidade,
abre a porta
a quem nos chama.

O coraçao tem três portas
para se viver e sonhar
coraçao porta da vida
abre a porta ao bem de amar!.


El bé d'estimar
El cor té tres portes,
secrets del cor:

la primera és la dels amics;
la més dolça, de mon fill;
l'altre, del meu amor,
premi del cor
que no mereixo,
aquestes portes obertes
a l'emoció.

La porta dels amics
és l'alegria,
així la sento
pel que em donen.

Al veure al meu nen
entre els nens
La vida corre dins meu
en comunió!

El meu cor té tres portes,
la meva casa, les que convenen.
Per ser portuguesa, cridada
a estimar la terra i el que ve
d'aquelles històries remotes
que només Portugal té...

La meva casa s'anomena
senyora serenitat.
Apaga o encén la flama,
o fila el fil de la saudade.

El cor no s'enganya
al toc de la fraternitat,
obre la porta
qui ens truca.

El cor, té tres portes,
per viure's i somniar.
Cor, porta de la vida.
Obre la porta al bé d' estimar.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada