dilluns, 27 de juny de 2011

493. Referèndum sobre la llei Òmnibus

Jordi Gasulla ha endegat una campanya demanant un referèndum sobre la llei Òmnibus. Gasulla és un ex militant garrotxí del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) que té el notable valor de tenir criteri propi i no repetir consignes de partit. El SEPC ha quedat en mans de l’independentisme rupturista (CUP, Maulets, Endavant(OSAN)…). Malgrat això Gasulla va donar suport, arran de les autonòmiques a Solidaritat. El desembre, però, va ser un dels primers en denunciar el greu error que SI es presentés a les eleccions locals. Ara, des de l’independentisme, ha recolzat el moviment de les acampades. En concret la d’Olot. Un moviment atacat amb certa duresa verbal per sectors independentistes que l’acusen de ser espanyolista sense anar al rerefons del moviment: els privilegis abusius de molts/es polítics/ques i dels bancs.
Sobre la llei Òmnibus cal dir que reformarà, de cop, unes 80 lleis catalanes modificant-hi 631 articles. Una llei Òmnibus ja es va aprovar el desembre de 2009 pel PSOE a l’estat espanyol. Allà el PSOE hi va colar de tot amb el pretext de "combatre" la crisi. El resultat és conegut. La llei de CiU inclou el tancament d’ens públics, la reducció del CAC, al simplificació administrativa, la reactivació de certs esports de muntanya perseguits pel tripartit, una privatització de serveis notable (aigua, sanitat, …), les multes a prostitutes, la desregulació de l’habitatge públic o la limitació de l’actual Parc Natural del cap de Creus.
Possiblement algunes mesures són encertades. Potser d'altres no ho són. En tot cas és evident que posar en un mateix sac tot plegat és saltar-se la democràcia parlamentària. Democràcia no és delegar cada 4 anys i, el més important: el programa de CiU no recollia aquestes 631 mesures. Per tant que les tramitin una per una o facin un referèndum. Malgrat aquest argument de pes la campanya possiblement no reeixirà. Servirà, però, per mostrar una més de les llacunes de l'actual sistema que se'n riu de la democràcia. Als estats democràtics, com Suïssa, voten fins i tot el color de les faroles. Aquí no som un estat i cada cop som menys democràtics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada