A finals de maig Brett Anderson anunciava la data de publicació del seu quart àlbum. ‘Black rainbows’ es publicarà el 26 de setembre. Malgrat això, el proper 15 d’agost es farà públic el primer tall de l’obra. S’anomenarà ‘Brittle heart’. L’octubre ha anunciat dues actuacions a terres britàniques.
Des que va dissoldre Suede, Anderson, ha dut una carrera erràtica. El primer disc fou una certa continuació de Suede. Després va rebre algunes crítiques negatives tant de ‘Wilderness’ (2008) on va apostar per un minimalisme extrem amb la seva veu i tocs de piano; com ‘Slow attack’ (2009) on afegeix el violoncel d’Amy Langley. Per exemple es van considerar desafortunats versos com:
“And I gave her a rose from my garden
And the petals blow away.
They look like confetti
On her beautiful face.”
Malgrat això la seva obra fora de Suede ha estat celebrada com un elegant intimisme diferent de la contundència andrògina de Suede. Com acostuma a passar allò menys comercial és més aplaudit per la crítica. Tot i compartit l’equip d’Slow attack, possiblement el pitjor disc d’Anderson, sembla que el nou àlbum tornarà a la vitalitat segons paraules del músic. “Inquiet, sorollós i dinàmic. Guitarres elèctriques, baix, bateria i veu. Sense flautistes, cordes o trucs. Només passió.” Si no pot emular Suede almenys pot apropar-se al primer disc en solitari o al més que brillant de l’experiment ‘The tears’ que és un dels millors de la seva carrera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada