La degradació de la classe política catalana és, a hores d’ara, alarmant. Els casos de corrupció han esclatat en gairebé tots els partits. El nepotisme practicat pel PSOE és, fins a cert punt, repulsiu. I el 22 de desembre vam tenir un exemple més d’aquesta degradació.
La votació sobre si s’havia de debatre l’ILP per l’abolició de les curses de braus amb mort, el PSOE va exigir que fos secreta. El parlament, sorprenentment, hi va accedir. Dels 85 diputats que sumen PSOE i CiU només 34 van votar a favor de debatre l’ILP. Un 60 % es van negar ni tant sols a debatre l’ILP. Fent números és fàcil veure que el PSOE va vetar l’ILP de forma massiva.
I malgrat tot, els comissaris del PSOE encara no tenen prou. S’ensumen que algun diputat va votar a favor d’admetre a tràmit l’ILP i ara han exigit que la propera votació no sigui secreta.
La democràcia no està de genolls per a que una colla de desaprensius que suposen el 15 % de la població decideixin si les votacions són secretes o no segons la seva conveniència. Quan es parla de regeneració democràtica es parla d’això. Que els partits no utilitzin de forma arbitrària les institucions. I que els diputats puguin exercir la veritable representació de la ciutadania.
Quan el PSOE demanava vot secret ho feia per què pensava votar en bloc contra l’ILP i no volia que es veiés. Quan demana vot obert ho fa per que vol controlar el que fan els diputats.Ni una vegada en tota la legislatura cap diputat ha votat contra el seu grup. És possible que sempre estiguin d’acord en tot?. O és més possible que visquin un règim de terror partitocràctic on, si no obeeixes al partit, vas fora?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada