1) Una consulta esbiaixada territorialment. L’estat espanyol i els acòlits, PSOE i PP, han bloquejat una consulta àmplia. S’ha votat només a unes zones determinades on, ja ho sabem, el nacionalisme català és ben implantat. Per això els resultats han estat bons. A tot Catalunya el % de sí disminuiria.
2) Una participació bona però no prou. La participació ha estat del 27,42 %, per l’estatut fou del 49 %. Hi ha hagut excepcions com Roses o la de Vilanova on la participació ha estat baixa. No podem interpretar que tots els qui s’han abstingut són en contra. Si en una consulta “de costellada” arribem al 27 % de participació en un referèndum segur superem el 55 % ja que els del no es mobilitzaran. Cal continuar treballant però ara tenim una base formidable. Fa només 5 anys una consulta com aquesta era impensable. De fet dies abans d’Arenys hi havia qui deia que fer la consulta allà era una quimera i un fracàs. En només 3 mesos hi havia 166 Arenys.
3) Divisió a la cantonada?. Les declaracions d’A. López Tena contra la coordinadora sonen a tempesta. És una pena que els egos brollin immediatament. Tena ha fet una bona feina a Osona on ho tenia més fàcil. Però intentar fer veure que aquesta consulta comarcal és totalment diferent de la resta és absurd. No voler sumar-hi els resultats és pueril. Cap divisió, ara, és justificable.
4) La consulta nacional o la de Barcelona són esforços que ens poden desgastar. A Barcelona o a Catalunya cal un referèndum oficial que mobilitzi els unionistes ja que l’efecte principal de les consultes, el propagandístic, es gira en contra. Lluitarem contra un unionisme més potent i contra l’abstencionisme. L’unionisme ha optat per la indiferència i ara, el que ens cal, és debatre amb ells car tenim més i millors arguments. No ens cal fer un recompte de quants podríem ser. Fer un referèndum a Barcelona i obtenir un resultat com el de Roses no aporta res. La propera consulta el 28 de febrer, la segona el 25 d’abril a Girona i la tercera han de ser les eleccions autonòmiques.
Molt d’acord Jordi, tens tota la raó l’objectiu principal de les consultes ha de ser el propagandístic. No cal córrer, l’objectiu és preparar una oferta prou complerta per presentar-la al referèndum de debò, les eleccions autonòmiques, on el cens és tota Catalunya i el resultat si és vinculant.
ResponEliminaSi aconseguim formar una candidatura compromesa amb la declaració unilateral d’independència, amb persones de procedència prou diversa, capacitades per trobar empaties fugint de discussions caïnites, la resta estarà en mans de l’electorat.
Catalunya tindrà l’oportunitat de decidir per primera vegada en molt de temps. A partir d’aquí que actuï la democràcia. El temps dirà si és això el que vol la majoria del país.
Exactament.
ResponEliminaAra cal unitat i preparar el proper referèndum: les autonòmiques on la prioritat ha de ser, no gestionar l'autonomia sinó obtenir la independència.
Difícil sí. Impossible no.