dissabte, 5 de desembre de 2009

36. Bolívia: el primer president indi americà torna a les urnes


On més s’ha visibilizat la renaixença indígena a Amèrica llatina és a Bolívia. El primer president indi de la història d’América, l’aymara Evo Morales, escollit l’any 2005 ha liderat una veritable revolució índia. A Bolívia un 60 % de la població és aborígen. Entre d’altres mesures Morales va:

- abolir el ministeri d’afers indígenes que considerava racista en un estat on la majoria són indígenes,
- proposar una constitució, aprovada el febrer, on l’estat es declara oficialment “plurinacional”, les nacions índies són reconegudes com a sobiranes i es reconeixen la trentena de llengües índies,
- ha creat tres universitats indígenes,
- nacionalitzat els recursos naturals per distribuir-los a tota la població evitant que se’ls quedesin els oligopolis com Repsol YPF,
- aturat els projectes de privatització de l’aigua com el de Cochabamba que l’any 2000 va provocar una revolta,
- establert quotes pels indígenes a l’exèrcit
- endegat una campanya per demanar a tots els funcionaris que siguin fluents en una llengua nadiua,
- creat escoles per a potenciar els diplomats indígenes,
Per entendre la mentalitat del govern indígena valguin les declaracions del president Morales, en la seva visita a Madrid el setembre de 2009. Morales va definer el palau reial de Madrid com el “centre de decisions per a la invasió d’América”. La majoria de mitjans estatals han ocultat aquestes afirmacions.
Tornant a Bolívia, a l’est , les èlits d’orígen europeu fins i tot tenen varis milers d’indis guaranís, inclosos infants, en situació d’esclavitud. El govern de Morales s’ha compromés a atorgar l’autonomia a aquesta zona i les èlits s’hi han oposat creant grups paramilitars per conservar l’status quo. Un altre exemple concret de la renaixença índia és a Jesús de Machaca on el 96 % de la població és aymara. El 6 de desembre voten si volen l’autonomia junt amb una dotzena de comunitats aymara o quetxua (també hi ha elecciosn presidencials). Ja han anunciat que si guanya el sí restauraran algunes formes de govern prèvies fins i tot a l’imperi inca. En part ja ho han fet. El “Mallku” és una figura de cabdillatge autòctona escollida democràticament cada any. El sistema comunitarista s’apropa més al socialism que el capitalisme. Un capitalisme que no ha portat gaire de bó: cases de fang, manca de llum, aigua potable o de clíniques per donar a llum. Des de 2002 la comunitat va escollir un mallku, va proclamar-se autònoma i va gestionar les terres comunals. És prohibit vendre-les a cap estranger. Amb l’arribada de Morales al govern van doblar el seu pressupost. Si el 2001 només un 10 % tenia llum ara arriben al 70 %. Com resumeix el mallku local: “Abans, érem oblidats. Ara anem a definir, a la nostra manera, com vivim; d’acord amb les nostres costums i pràctiques”. I ho diu sota la wihpala, la bandera multicolor índia dels Andes, oneja per sobre seu. Enrera queda una església colonial espanyola. Altre cop a la història, els colonitzadors, han tornat a fracassar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada