Reprodueixo un comentari que he trobat d'Albert (desconec el seu cognom), de Reagrupament de Sant Andreu, serveix per a veure molt gràficament que la independència és possible, això no vol dir fàcil però sí que significa que ho tenim a l'abast de la mà.
Conclusions matemàtiques
Quan es va realitzar el referèndum per la Independència de Montenegro, la comunitat internacional va demanar una participació del 50% i uns vots afirmatius del 55%. Doncs bé, els resultats de les consultes celebrades a 168 municipis catalans, entre el 13 de setembre, el 12 i el 13 de desembre han estat els següents:
Participació: (192.638) 27,34%
SÍs: (182.775) 95,22%
NOs: (6.204) 3,23%
En blanc: (2.964) 1,54%
Fem un exercici d'imaginació i mirem què hauria passat si 150.000 partidaris del NO, en comptes de quedar-se a casa, haguessin participat a la consulta:
Participació: (342.638) 48,63%
SÍs: (182.775) 53,45%
NOs: (156.204) 45,68%
En blanc: (2.964) 0,87%
Podem observar, sorprenentment, que en aquest cas estaríem molt a prop dels criteris que marca la comunitat internacional: ens faltaria tan sols un 1,37% de participació i només un 1,55% de vots afirmatius.
Resumint, podem extreure'n aquestes conclusions:
1) És molt important, per assolir el % de participació requerit, que els partidaris del NO també participin a les consultes i que facin campanya. El problema és que els partits que defensen aquesta opció saben que amb una baixa participació tenen més fàcil aconseguir els seus objectius. O el que és el mateix: la democràcia els perjudica. És per això estan en contra de les consultes.
2) En un referèndum oficial i vinculant, segur que el nombre absolut de partidaris del SÍ augmentaria fins als mínims requerits.
Que ningú ens faci lectures tergiversades, el nostre objectiu és possible (i els números ho demostren) però ens queda molta feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada