Per tota Amèrica llatina, en especial als Andes, hi ha un renaixement de la identitat indígena. Romulo Acachu, president del poble shuar, afirma que “el moviment indi s’ha alçat per que el govern no respecta els nostres territoris, els nostres recursos”. Però això ve passant des que els espanyols i portuguesos van arribar i van robar tot el que van poguer. On és el canvi?. Un dels motius és internet que ha substituit les fletxes dels indis. Internet ha proporcionat una arma poderosa que arriba a les comunitats més aïllades però també fa que la veu d’aquestes comunitats, les qui millor han conservat la identitat, arribin arreu.
Els indis són un 10 % de la població, un 80 % d’aquests viu amb menys de 2 $ /jorn i el 40 % no tenen cap accés a la sanitat. Malgrat això les seves terres són riques en recursos i els governs, sempre dirigits per descendents d’europeus, se les volen apropiar. Aquest cop, però, s’ha trobat amb una nova resistència.
A Equador, el setembre, el govern va decidir cedir l’explotació de les mines a empreses estrangeres i que l’aigua passés a control estatal. Diverses nacions índies dirigides pels shuar s’hi van oposar. I van guanyar. A Perú, mesos abans el govern va apropiar-se de les terres amazòniques per cedir-les a oligopolis. Els indis van bloquejar rius i carreteres i van enfrontar-se a la policia. Hi va haver 33 morts. El projecte va quedar aturat. Més al sud, a Xile, els maputxe duen més d’una dècada realitzant ocupacions de latifundis en mans de descendents europeus. Hi ha hagut diversos indígenes morts el darrer el mes d’agost. El govern socialista és inflexible però el setembre va crear un ministeri d’afers indis per aturar les protestes. Els militants consideren una “cortina de fum”. La policia ha de patrullar a desenes de latifundis.
Tot aquest renaixement ha vingut acompanyat pr la Declaració dels Drets dels Pobles Indígenes aprovada per l’ONU el passat 2007. Aquest text ha provocat uan sèrie de victòries legals pels indígenes:
- El tribunal suprem de Belize falla a favor dels maies que s’oposaven a que el govern llogués les seves terres,
- La Cort inter-americana dels drets humans falla a facor del dret dels indígenes de Suriname a decidir sobre els projectes d’explotació dels boscos,
- El govern de Nicaragua, a finals de 2008, accepta que no té dreta a disposr de les terres col.lectives dels mayagna. El procés durava des de 2001,
- El gener de 2009 el tribunal constitucional de Colòmbia exigeix al govern que protegeixi els milió d’indis “en perill d’extermini físic i cultural”
- El maig de 2009 el tribunal suprem brasiler ordena als conreadors d’arròs que abandonin la reserva de Raposa Serra do Sol on viuen 18.000 indis.
A Equador, el setembre, el govern va decidir cedir l’explotació de les mines a empreses estrangeres i que l’aigua passés a control estatal. Diverses nacions índies dirigides pels shuar s’hi van oposar. I van guanyar. A Perú, mesos abans el govern va apropiar-se de les terres amazòniques per cedir-les a oligopolis. Els indis van bloquejar rius i carreteres i van enfrontar-se a la policia. Hi va haver 33 morts. El projecte va quedar aturat. Més al sud, a Xile, els maputxe duen més d’una dècada realitzant ocupacions de latifundis en mans de descendents europeus. Hi ha hagut diversos indígenes morts el darrer el mes d’agost. El govern socialista és inflexible però el setembre va crear un ministeri d’afers indis per aturar les protestes. Els militants consideren una “cortina de fum”. La policia ha de patrullar a desenes de latifundis.
Tot aquest renaixement ha vingut acompanyat pr la Declaració dels Drets dels Pobles Indígenes aprovada per l’ONU el passat 2007. Aquest text ha provocat uan sèrie de victòries legals pels indígenes:
- El tribunal suprem de Belize falla a favor dels maies que s’oposaven a que el govern llogués les seves terres,
- La Cort inter-americana dels drets humans falla a facor del dret dels indígenes de Suriname a decidir sobre els projectes d’explotació dels boscos,
- El govern de Nicaragua, a finals de 2008, accepta que no té dreta a disposr de les terres col.lectives dels mayagna. El procés durava des de 2001,
- El gener de 2009 el tribunal constitucional de Colòmbia exigeix al govern que protegeixi els milió d’indis “en perill d’extermini físic i cultural”
- El maig de 2009 el tribunal suprem brasiler ordena als conreadors d’arròs que abandonin la reserva de Raposa Serra do Sol on viuen 18.000 indis.
Però si la renaixença ha quallat en cap estat és a Bolívia. Ho veurem aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada