243. Una victòria catalana històrica

Avui, 28 de Juliol de 2010 molta gent s’ha emocionat. El parlament de Catalunya ha decidit 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions abolir les corrides de toros.

Una victòria catalana, una derrota espanyola. És catalana perqué s’ha decidit a Catalunya i hem estat catalans els qui l’hem promogut. Avui Catalunya és menys espanyola i la seva fiesta nacional aquí està prohibida. Avui l’estanquera amb el toro comença a ser una bandera estrangera i els turistes començaran a saber que són a un altre país. Avui som una nació i hem decidit no sé com ells. I la internacionalització del fet nacional català ha estat brutal.
Un èxit popular. Ha estat una iniciativa legislativa popular. Érem només uns 800, els fedataris que hi havia a Prou.cat. Molts d’ells castellanoparlants. Vam dedicar hores a aprendre com actuar, per exemple, davant de l’ofuscació dels pro-taurins. Amb indiferència. Vam anar al parlament a identificar-nos i vam passar hores recollint signatures. La gent de Prou.cat, molt d’ells avui ploraven a la sala annexa, es mereixia aquesta victòria. Encara el diputat del PP afirmava que el tema no interessava a la gent…quan ha estat la gent, no els partits, qui l’han dut a debat.
Una victòria de la democràcia. Cal felicitar els diputats que han votat en contra de la tortura animal. A ERC i a ICV per la seva postura ferma. Imprescindible. Sobretot a CiU per fer front a les pressions dels lobbies i d’alguna gent de l’Ebre. També per haver aturat la ofensiva espanyolista d’UDC. A Josep Rull pel seu paper d’interlocutor amb Prou.cat. Sense CiU l’abolició no hauria estat possible però també hi ha diputats de CDC que han votat contra l'abolició. També, des d’aquest blog, s’ha criticat amb duresa la postura del PSOE català. Cal felicitar els militants de base socialistes que van plantar cara al diputat David Pérez i a Montilla. Ambdós van forçar que el PSOE votés en bloc i en secret. Finalment han cedit i avui els socialistes ha votat amb llibertat de vot. Sense els vots del PSOE l’abolició no hagués estat possible. Algunes abstencions haurien estat vots negatius.

Avui hem après molt. Uns pocs, 800, poden fer molt si s’organitzen bé. Però el que és imprescindible és tenir una representació al parlament. Allà és on avui s’han abolit els toros. I, un dia, es proclamarà la independència. I així, les utopies esdevenen possibles. Avui també hem après que es pot pressionar a CiU i el PSOE. Que trobarem resistència però amb determinació i constància podem aconseguir que rectifiquin.
S’ha presentat el debat, sobretot des de l’unionisme espanyolista, com un tema d’identitats nacionals. Ho és. Molts opositors catalans als toros ho són car els hi repugna l’espanyolitat. Però ni PP ni C’anos ni els espanyolistes del PSOE ens poden enganyar. Una part de l’oposició als toros també ho és perquè és un acte brutal i sàdic. Perquè som al segle XXI i molts espanyols també s’hi oposen. A Madrid ja és en tràmit una ILP com la catalana i companys animalistes s'han concentrat a la Plaça del Sol. Ha recollit 50.000 signatures (a Catalunya foren 180.000). Dues comunitats autònomes més preparen iniciatives similars i a Múrcia s’ha activat una coordinadora antitaurina. Al Principat mateix, el proper pas, seran els correbous i a la Catalunya Nord i Occitània es prepara una iniciativa similar. Com deia Gandhi es coneix com és un país per la forma de com tracta els seus animals. Avui hi ha un país, Espanya, que els tortura. I un altre, Catalunya, que no.
Avui Catalunya té molts més aliats a nivell internacional. Hem tornat a guanyar. Avui fa orgull ser català.
Sigui com sigui hem aconseguit que, a partir del 2012, uns animals no siguin assasinats amb tortura. Només això, evitar tant dolor, valia la pena.