231. Som una gran NACIÓ (d'estelades)

Mani de 2007. Senyeres.Mani de 2010. Estelades

Ahir van marxar per Barcelona més persones que habitants tenen alguns estat del món.

La sensació d'orgull era tant infinit com infinita era la manifestació. Si el que va marxar ahir no era una NACIÓ no sé ben bé que ho és. NACIÓ sí, terme anticonstitucional que haurem de repetir a partir d'ara a cada moment. La qüestió no es si nosaltres acatem sinó com pensen fer complir aquesta infàmia de sentència.  
Certament hi havia de tot, per sort. Però mai s'havien vist tantes estelades juntes. 
Vaig anar a la primera manifestació independentista el 1989. Érem 200. Des de llavors, amb pujades i baixades, la cosa s'ha anat engruixint. El què va passar ahir, però, marca una fita mai assolida. Els qui vau anar a les manfestacions de la PDD (2006 i 2007) podreu valorar el què ha passat en aquests anys. Aquelles manifestacions, immenses, éren plagades de senyeres i algunes estelades. Ahir la presència d'estelades era increïble. No es van escoltar crits a favor de l'estatut. Ahir l'autonomisme va quedar molt tocat. Fins ara Espanya tenia davant algú què volia arribar a un acord. Des d'ahir les coses canvien.
La sensació de bola de neu, iniciada amb la manifestació de 2006 és ja evident. Fins i tot l'esquerra independentista absent llavors s'hi ha afegit hi ha tingut un paper notable. Com la resta de forces. La pena de tot plegat és que la traducció política, al parlament què és on ha de fer-se sentir, sigui tant erma.
Ahir vam veure l'immens abisme entre els polítics i el poble. Ahir vam poder sentir molt orgull de la nostra NACIÓ, tant com ràbia per la incapacitat de tots plegats de no forjar una alternativa electoral que tradueixi aquell mar d'estelades en 68 diputats.