Per ser conscients de la humiliació que suposa la sentència del caducat tribunal espanyolista de Madrid sense cap membre català cal fer un breu repàs al procés per obtenir un nou estatut.
1) La renúncia a un estatut nacional. En primer lloc es fa un debat artificial per tot el país fins que aquest queda fart. Es parteix d’un text raonable fins i tot per alguns independentistes però queda retallat. CiU apreta reclamant els drets històrics que considera innegociables fins que negocia eliminar-los. D’aquell debat esgotador surt l’estatut del 30 de setembre que aprova el 90 % del parlament.
2) La traïció de Mas mutila el text unitari. El text del 30 de setembre és bloquejat a Madrid i defensat unitàriament pels partits catalans. El procés es debloqueja quan Mas viatja a Madrid i traeix la resta de partits acceptant les retallades sobre el text del 30 de setembre que li proposa Zapatero. L’estatut queda mutilat.
3) L’amputació al parlament estranger. El text acordat per Zapatero i Mas arriba al parlament espanyol on una comissió encapçalada per l’inefable A. Guerra el lamina més. El propi Guerra diu que li han passat “el ribot” per a que quedi finíssim. El text torna a ser amputat en la majoria d’articles. Al senat es repeteix el procés.
4) L’aprovació catalana. El text mutilat i amputat retorna a Catalunya on el parlament l’aprova amb el cap cot. Malgrat tot el text mutilat és aprovat en referèndum pel poble català . PSOE i CiU venen la moto de que “o és això o res”.
5) L’esquarterament per un tribunal ilegítim. El text àmpliament retallat, mutilat i, malgrat tot, aprovat pels parlaments espanyol i català així com pel poble de Catalunya acaba essent esquarterat en blos per un tribunal amb els càrrecs caducats i amb els seus membres recusats on la majoria favorable a l’estatut és derrotada amb mitjans mafiosos.
A la tardor hi ha eleccions. Podrem optar entre democràcia catalana o seguir amb la genuflexió espanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada