Caldria memoritzar aquesta xifra: 14 milions d'€ per quan el govern del PSOE ens vingui amb més retallades socials i "ajustos". Cada jugador s'embutxacarà 600.000 €. Alguns espanyolistes, mentiders com sempre, argumenten que ho paguen patrocinadors. Com bé argumenta de forma excel·lent Miquel Quintana, de CiU, això és fals. Altres espanyolistes, manipuladors com sempre, diuen llavors que qui ho paga és la federació. El mateix Quintana demostra que la federació es financia mitjançant l'estat espanyol. Per tant els diners surten de tots nosaltres.
Quan algú us comenti la seva alegria per guanyar un mundial se li poden recordar aquestes dades. El somriure se li esborrarà de la boca. Si té cervell, doncs molts dels qui ho celebren no semblen tenir-ho com vam veure amb les destrosses que van fer a diversos indrets i, sospitosament, ha amagat la premsa. De moment la CUP ha demanat la dimissió de la gran incompetent Assumpta Escarp (PSOE, com no) que va dir que la pantalla era per evitar incidents. Per cert, quan ha costat la pantalla de Montjuic?. Cal recordar que Hereu fa només un mes agraïa per carta als funcionaris el "sacrifici" i parlava de "dràstiques mesures de control del dèficit i reducció de la despesa". De moment a pagar i callar. A la tardor venen eleccions.
Bon dia,
ResponEliminael que cobren els jugadors de la selecció espanyola és una oportunitat excel·lent de veure com va la crisi; sobretot si tenim una taula comparativa:
Salari d'un mes Salari d'un mes
d'una treballadora d'un jugador
de supermercat de la selecció
1000 € 300.000 €
Salari d'un any Salari d'un mundial
d'una treballadora d'un seleccionat
de supermercat
14.000 € 600.000 €
Salari de 45 anys
d'una treballadora
de supermercat
630.000 €
Pensió mensual
de jubilació
d'una treballadora
de supermercat
600 €
Pensió anual
de jubilació
d'una treballadora
de supermercat
8.400 €
Pensions rebudes
al llarg de 10 anys
per una treballadora
de supermercat
84.000 €
Total, que una noia que comenci de treballar als vint anys en un supermercat, després d'haver-ne viscut 45 fent 40 hores setmanals i, en jubilar-se, cobrar-ne deu de jubilació, rep, si fa no fa, uns 714.000 €.
I això no pot ser, no pot ser com va. Quantes energies calen per aixecar-se tots els dies de matí, tenir fills, dur-los a l'escola, fer l'amor, preocupar-se de les factures, endreçar l'habitatge on vius, atendre psicològicament les persones que hi conviuen, de pares a fills, passant pel marit o parelles estables, no discutir amb l'encarregada de caixes, vigilar la salut i ingressar un parell de vegades a la vida en un hospital, sol·licitar un alberg d'estiu a la Generalitat, buit d'encant i, a sobre, ple de monitors malcarats... Com n'és de llarga una vida i com n'és de curta la nòmina.
I ara va el govern i paga 600.000 €, tota una vida de treball de qualsevol ciutadana estàndard, per un parell de mesos, a una colla de nens, grandassos que diria el meu avi, per fotre-li cops a una bola de cuir. Ja va bé que ho facin, jugar, però molt malament va que la resta de gent hàgim de malviure; perquè amb mil € cada mes la vida és massa grisa i limitada, i cansa molt, fer l'esforç de viure a disgust, sense poder fer vacances amb els teus fillets, que són uns benparits però econòmicament inviables.
Els polítics van preocupats per la crisi, que ells només cobren uns 20.000 € cada mes i, en acabar la seva utilitat política, resten "abandonats" amb una pagueta de 6.000 € al mes.
Quina poca vergonya!
És clar que, com va dir algú, aquests espectacles aprofiten per tal que la gent perdi el seny i oblidi les seves dures condicions de vida; són com una mena de substància que els hipnotitza, que els fa fora de la realitat i que permet que qui els governa continuï fent-ho sense dificultats ni problemes ni solucions reals. Els governants, al més pur estil dels antics, no governen, deixen que passin els fets i campi qui pugui; que ells ja viuen bastant bé.
Són d'una classe superior: els únics que ens enganyen a tots i, a sobre, hi ha gent que els reconeix algun mèrit que, sens dubte, no existeix ni mai poc ha existit.
Salut, República de Catalunya i a reveure.
Per desgràcia, dubto que els canviï la cara. La irracionalitat del futbol és tal que buscaran qualsevol pretext per a justificar-ho.
ResponEliminaJosep Llorenç: un comentari excels. La comparativa que fas és prou explícita i cal publicitar-la.
ResponEliminaAlbert: La irracionalitat del futbol en aquest cas afecta a un estat que ens roba. No és el mateix que un club privat...que també és força obscé.
http://territorials.reagrupament.cat/bcn-santmarti/2010/07/14/1167/#comments
ResponElimina