Tot seguit l'article sobre Líbia que ha publicat el Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya i que és una continuació del que va publicar el mes de febrer.
El president de Níger va descriure, el mes de juliol, la caiguda de Gaddafi com a "catastròfica". Va anunciar que Líbia es podia convertir en una "Somàlia mediterrània". M. Issoufou parlava amb coneixement de causa. Níger és un estat inestable emplaçat en una zona de molt risc. Curiosament Níger és un gran aliat de França, estat que ha encapçalat l'ofensiva militar de l'OTAN contra Líbia. Una ofensiva sense la que Gaddafi hauria esclafat els "rebels". Intervenció, cal dir-ho, amb l'amagada negativa de Turquia a participar-hi. Turquia ha argumentat que el govern que sigui resultat d'una ajuda militar occidental estarà des legitimat, a ulls de la població, immediatament i que eren els propis libis qui havien de fer caure, o no, el règim. Les celebracions de la mort de Gaddafi són, sovint, fetes sense conèixer en res la realitat líbia i la del seu entorn. El dictador havia teixit un règim que donava estabilitat al seu entorn a canvi d'una absoluta limitació de llibertats. Níger, Argèlia i Mali s'han oposat als rebels libis no per afinitat a Gaddafi sinó per les implicacions que la seva caiguda pot tenir per ells.
Estats veïns espantats: el cas de Níger
Níger és força amenaçat. L'estat fa poc que ha passat d'una dictadura militar a un règim democràtic. Moltes armes ja han passat de territori libi a Níger. Fins a 210.000 immigrants que treballaven a Líbia han retornat al seu país. Un país paupèrrim amb les regions del sud en plena epidèmia de fam. A més es deixen de percebre els diners que enviaven des de Líbia. l'immens arsenal libi és ara disponible, per exemple, per grups com Al Qaida del Magreb Islàmic (AQIM), els tuaregs o els propis militars de Níger que volen tornar al poder.
El govern de Níger, ha advertit que Líbia pot ser la propera Somàlia: "La crisi líbia amplifica les amenaces a les que ja ens enfrontàvem els estats de la regió. Ja érem exposats a l'amenaça fonamentalista, la d'organitzacions criminals, traficants de droga, traficants d'armament... Avui, tots aquests problemes, s'han incrementat(...) Temo que hi haurà un col•lapse de l'estat libi, com en el cas de Somàlia i acabaran en el poder els extremistes religiosos." (1)
L'islamisme, clau, entre els "rebels"
Una de les faccions rebels és la branca líbia dels Germans Musulmans coneguda com a Grup Combatent Islàmic de Líbia (LIFG). Aquest moviment fou un dels més destacats de l'oposició al règim essent el més reprimit. Per exemple, a la matança de la presó d'Abu Salim que va durar 2 dies i va acabar amb 1.257 captius morts hi havia nombrosos islamistes d'aquesta facció. LIFG va protagonitzar una revolta armada des de 1980 esclafada amb mitjans repressius per Gaddafi. Va reaparèixer a Bengasi (el feu de l'actual revolta) el 1995 i l'any següent va fer diverses temptatives de matar el dictador. Essent derrotats, els seus caps van refugiar-se a Afganistan. Des de llavors la resistència a l'interior era empresonada. Gaddafi es va negar a negociar-hi fins que el seu fill, Saif, va arribar a un acord pel que els islamistes van renunciar a tota violència. El març de 2010 molts foren alliberats.
Alguns dels Germans Musulmans des del seu feu a Egipte, com Iusuf Al-Qaradawi han animat els rebels libis a "posar una bala al cap de Gaddafi" (1). En una línia similar s'ha expressat Abu Yahya al-Libi, un dels ideòlegs d'Al Qaida. Fou capturat el 2002 per l'OTAN a Afganistan però va aconseguir escapar de la presó tres anys més tard. Des de llavors és un dels portaveus del grup degut a la seva gran formació. Un dels seus germans, precisament, fou un dels 110 milicians del LIFG alliberats el 16 de febrer de 2011. Això no va evitar que fes un missatge als seus compatriotes demanant que no es rendissin i acceptessin el retorn a l'opressió de Gaddafi. Aquest missatge fou anterior a l'ofensiva de l'OTAN quan Gaddafi assaltava Bengasi. De fet el coronel ha afirmat diverses vegades que la revolta era encapçalada per membres d'Al Qaida.
Un altre exemple de la implicació islamista entre els rebels Abd al-Hakim Belhadj, un veterà membre del LIFG que va marxar a combatre a Afganistan. De retorn a Líbia fou empresonat fins el 2010 quan va renunciar a usar la violència. Ha creat el moviment armat Al-Haraka al-Islamija al-Libiya Lit-Tahghir (Moviment Islàmic Libi pel Canvi) hereu del LIFG (2) . Ha protagonitzat accions de guerra com l'assalt final a Bab al-Aziziyah essent escollit cap militar de Bengasi i de Tripoli .(3)
A banda dels islamistes hi ha els nacionalistes del National Front for the Salvation of Libya (NFSL). Aquest grup ha estat actiu des de l'exili i vol, ara, que es reconegui els seus anys d'oposició però es desconeix si te cap pes a l'interior. Cal tenir en compte l'enorme agraïment a l'OTAN per molts dels combatents que, tot i el seu islamisme, veuen ara amb bons ulls l'aproximació a Occident. Com a contrapès molts recorden que han estat els islamistes qui més han fet front, sovint, sols al règim.
Exemples de la radicalitat islamista
Un exemple de la deriva islamista són els atacs salafistes a santuaris sufís. Els salafistes són una facció rigorista de l'islam que inclou Al Qaida mentre els sufís són una facció moderada, de tendències místiques. Unitats salafistes han protagonitzat, aquest mes d'octubre, diversos atacs a santuaris sufís. A Trípoli i Janzour han estat els més greus desenterrant i cremant restes de sants sufís. Els salafistes han condemnat el culte a les tombes de persones destacades com el practiquen els sufís. A Somàlia, Egipte o a Aràbia Saudí s'han fet actes similars. En el primer país fins i tot s'ha creat una milícia sufí per defensar els seus santuaris. Gaddafi va perseguir els sufís al principi però més tard va aliar-se a ells contra els islamistes radicals salafistes. El cim d'aquesta aliança amb els sufís fou la celebració a Líbia, el passat febrer, de la Segona Conferència Mundial Sufí. Aquest fet va provocar força ràbia entre cercles islamistes radicals contra Gaddafi. Es dona el fet que el govern de transició va oposar-se als atacs contra els centres sufís. Encomanà una fatwa o directriu religiosa a un respectat líder sunnita. Aquest, S. Al-Gheriani, va fer un text on no advocava per la destrucció de santuaris...fins que no hi hagi un comandament revolucionari unificat. A més apostava per prohibir la construcció de cap més a sòl libi.
Faccions diverses i enfrontades
Entre mig hi ha els conflictes interns entre els rebels. Un exemple l'assassinat del general Abd al-Fatah Yunis el 28 de juliol. Yunis era el màxim responsable militar de Bengasi i antic ministre de l'interior de Gaddafi. La seva mort és encara un misteri car la suposició que havien estat gaddafistes els autors perd pes i en canvi és més plausible les diferències tribals o el creixent pes d'islamistes que haurien venjat antics companys assassinats per Yunis. Les tortures patides pel general abans de morir apunten això darrer. Dies després hi hagué enfrontaments entre faccions rebels com la Yusuf Shakir Brigade(anomenada així per seguir un dissident ara famós per sortir a la televisió) o la milícia Obeida ibn al-Jarah, anomenada així per un company del profeta Mahoma.
Els tuareg de Mali i Níger, un polvorí
Bona part dels tuareg que han intervingut a la guerra no són libis. Són de Mali i Níger on ja havien lluitat contra els seus governs. El conflicte amb els tuareg va acabar-se el 2009 (1). Gaddafi va intervenir de mitjancer entre Níger i els 4.000 guerrillers tuareg que es van desarmar a canvi de feina. Molts d'ells encara continuen a l'atur. Uns 1.500 guerrers tuareg van defensar el règim libi. Una vegada caiguda Trípoli molts d'ells s'han refugiat a Mali i a Níger travessant la sempre esponjosa frontera del Sahel. Uns pocs centenars van seguir Gaddafi fins la tomba de Sirte amb una fidelitat que va permetre al coronel allargar varies setmanes la seva agonia. Els qui han fugit no ho han fet sols. Duen amb ells molt armament i diner manllevat enmig de la crisi. Segons la premsa de Mali es tracta de "combatents per l'alliberament de l'Azawad". Azawad seria el sempre somniat estat tuareg del Sahel.
De fet desenes de milers de civils han retornat a Níger, Mali o Txad arran de la guerra. Aquests treballadors fugen de la persecució que el govern de transició ha llençat contra ells. Segons els rebels una persona negra és un mercenari de Gaddafi. Això ha propagat un xovinisme àrab i la persecució de població negra denunciada per Amnistia Internacional. Els refugiats arriben a les seves zones d'origen que són absolutament pobres i ja de per si inestables. Una bomba de rellotgeria.
A principi de setembre va arribar a Agadez (Níger)una caravana amb 200 vehicles tuareg. Agadez va ser la capital dels rebels tuareg a la guerra secessionista dels anys 90 on van constituir un sultanat. Des d'ella es controlen la majoria de rutes del desert. Diferents testimonis van afirmar que Rhisa Ag Boula, cap independentista, era a la caravana. Així ho va recollir ‘Le Monde' (6.9.2011). Boula, condemnat a mort, es creia que era pres a Níger. Hi ha especulacions que les reserves d'or de Gaddafi foren traslladades a l'Oasi de Saba primer i part d'elles són ara a Agadez. A la mateixa caravana s'ha confirmat que hi era l'ex cap d'intel•ligència de Gaddafi i encarregat d'afers tuareg així com Agali Alambo. Aquest darrer és un conegut cap tribal que ha viscut a Líbia des de 2009 i ha enrolat la majoria de combatents tuaregs en defensa de Gaddafi. Altres refugiats eren el cap militar de Murzuq i el cap de la força aèria líbia.(4)
Qui cregui que es tracta de nostàlgics del règim s'equivoca. Molts dels anomenats "mercenaris" eren combatents tuareg que ara es mostren decebuts amb el projecte libi. De fet molts d'ells critiquen que Gaddafi no els va permetre combatre en unitats íntegrament formades per tuareg. Els tuareg són molt superiors militarment a la majoria d'unitats, ja no dels rebels sinó de l'exèrcit regular. Així ho han demostrat resistint setmanes sense cap ajuda i bombardejats per l'OTAN. Gaddafi, però, tenia la costum de col•locar en tota unitat militar un mínim de dos membres de la seva tribu, els Qadadfa. El fet que antics dirigents del règim se'ls hagin afegit és perquè no tenien altra sortida una vegada tancades les fronteres amb Txad, Argèlia i Egipte.
Ara, els caps tuareg de Mali i Níger estan intentant que els combatents es quedin a Líbia i evitar un gruixut problema als seus propis estats. De fet han cridat els que són repartits entre tropes regulars a quedar-se i no retornar. Per això negocien amb el govern transitori condicions per evitar una guerra que s'estengui a Mali com a mínim. Els més identificats amb el règim però, ja han optat per replegar-se al sud. La misericòrdia dels rebels no ha donat gaire senyals i és millor fugir que esperar un acord difícil. No és casualitat que el més conegut dels caps independentistes tuareg, Ibrahim Ag Bahanga, morís en estranyes circumstàncies el passat 26 d'agost. Bahanga estava tornant a armar-se amb suport de Líbia per reactivar la guerrilla tuareg contra Mali. Era perseguit per França, Argèlia i el propi Mali. De fet hi ha testimonis que va arribar a combatre a Misurata al costat dels homes de Gaddafi. La seva mort suposa un alleugeriment per Mali. No tant el fet que va aprofitar l'enrenou de la guerra líbia per enviar ingents quantitats d'armament al Sahel. Pocs dies abans de morir Bahanga ja apuntava un clar distanciament amb Gaddafi i deia que els tuareg havien de començar la seva lluita pròpia. Així ho apunta el seu successor, Ana Ag Ateyoub, considerat millor estrateg i més radical.(5)
Paral•lament hi ha uns 100.000 tuareg libis tot i que el règim mai els havia reconegut com a tals. Alguns d'ells formen part de l'exèrcit regular i ara s'identifica tuareg amb gaddafista. Per això alguns d'ells ja han fugit, amb les seves famílies, cap a Argèlia per refugiar-se. Una vegada assentats han tornat a Líbia per protegir les seves terres dels "rebels".
Per si tot plegat no fos poc el setembre van entrar a territori libi un centenar de guerrillers del Justice and Equality Movement. Aquest moviment combat contra el govern sudanès i els seus excessos al Darfur. De fet el propi líder del JEM s'ha refugiat a Líbia aprofitant el buit de poder després que un acord entre Txad i Sudan li fes perdre les bases txadianes.(6)
La minoria amazic i la circassiana
També existeixen nuclis com els circassians al voltant de Misurata (7) . Són descendents de tribus que procedien del Caucas i van arribar a Líbia el segle XIX. Sumen prop de 15.000 persones i n'hi ha més comunitats a Trípoli i Bengasi. Tenen força poder comercial però no polític ni militar. La raó és que circassians van ser implicats en un intent de cop d'estat contra el dictador l'any 1975. El seu màxim dirigent va haver de fugir però fou entregat anys més tard per Marroc i assassinat a cops de peu en una habitació contigua on era Gaddafi.
Un altre factor són els amazics(berbers). El règim ha negat la seva existència i els ha aïllat. És curiós ja que la tribu del propi dictador és berber en origen però fou arabitzada com moltes altres del Magrib. Gaddafi va oprimir en extrem els berbers. A moltes de les seves ciutats l'atur és del 80 %. Arran del conflicte uns 50.000 amazics van escapar cap a Tunísia tement una matança de qualsevol dels dos bàndols. Allà van trobar els seus connacionals que els van acollir amb els braços oberts. Evidentment la seva cultura fou prohibida i qualsevol activista executat. De fet la Jamahiriya considerava el berber (que no és semita) un dialecte de l'àrab (semita). Gaddafi negava l'existència dels amazics i afirmar el contrari era "propaganda colonial". Una vegada caigut el règim el seu futur és complicat. Han començat a posar rètols en la seva llengua però tenen un altre element en compte. La majoria són sunnites ibadites, una facció islàmica diferent dels sunnites malikites que són majoria a Líbia.
Un trencaclosques tribal
També hi ha les nombroses diferències tribals (8). Líbia és un trencaclosques de 140 tribus i clans. Unes trenta d'elles són políticament importants. Gaddafi ha basat el seu poder en quatre tribus. La principal la seva pròpia. La més gran del país, els Warfalla han estat generalment lleials però el 1993 alguns dels seus membres van participar en el cop contra el coronel. Quatre anys més tard aquells oficials foren executats per la pròpia tribu warfalla. D'aquesta manera Gaddafi pretenia evitar l'aplicació d'un codi tribal àrab pel que si una tribu matava membres d'una altre, aquesta darrera tenia dret a venjar-se. Si els propis warfalla mataven els oficials rebels no hi havia dret a venjança. Les tribus que han encapçalat la revolta han estat Maghrebi, Zwaiye, Zawawi, Faqri, i Gebayli. Els warfalla, i els hasawna, van canviar de bàndol el 20 de febrer quan el seu cap va afirmar "Li diem al Germà que ja no és un germà, li diem que abandoni el país".
Amb tot aquest trencaclosques Gaddafi va fer un joc d'equilibris pactant amb algunes tribus, reprimint-ne d'altres, afavorint els tuareg estrangers, amagant els propis, pactant amb els circassians esborrant els berbers i perseguint els islamistes. El joc s'ha trencat. Els islamistes, que no destaquen pel seu tacte ni capacitat de pacte, han aconseguit gran part del poder. La demostració és que han proclamat la fi de la guerra i el nou estat libi a Bengasi, el seu feu. I han aprofitat per anunciar que el nou estat tindrà com a "font de dret" la xaria incloent-hi, per exemple, la poligàmia.
Jordi Vàzquez i Mir, autor de "El moviment nacional escocès" i del blog Utopia Possible i col•laborador dels blogs Help Catalonia i Ara o Mai.
1- http://www.terradaily.com/reports Niger_seeks_help_over_Libya_arms_fallout_999.html
2- http://iphone.france24.com/en/20110805-libya-uprising-islamists-rebels-ntc-gaddafi-fighters-transition-council-shifting-allies
3- http://libyanfreepress.wordpress.com/2011/08/27/al-qaida-fighter-and-salafist-abdul-hakim-belhadj-is-now-military-commander-of-tripoli/ i també http://tarpley.net/2011/08/27/al-qaeda-commander-of-natos-bloody-reign-of-terror-in-tripoli-is-the-monster-abdel-hakim-belhadj/
4- Veure Jamestown Institute. Terrorism Monitor Volume: 9 Issue: 35
5- http://www.essor.ml/regions/article/kidal-ibrahim-ag-bahanga-rend
6- http://www.sudantribune.com/JEM-calls-for-save-release-of-its,39935
7- http://www.radioadiga.com/ClosedIndex/artikkk.php?ind=3672
8- http://www.stratfor.com/analysis/20110225-libyas-tribal-dynamics
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada