525. Aquestes eleccions no mesuraran l'independentisme

Duem tres campanyes electorals en un any i la present ha mostrat l'esgotament de totes les forces polítiques. El PP ha gaudit d'un any magnífic d'on surt hiper representat mercès a que recull el refús a la nefasta gestió de la recessió feta pel PSOE. Aquesta hiper representació suposarà que a partit d'ara serà l'ase dels cops si continua la recessió. I els exemples de Grècia i Portugal són clars. Vctòries electorals seguides de caigudes. El futur del PP sembla el del cant del cigne. D'altra banda l'unionisme espanyolista perdrà pes a Catalunya, previsiblement, car el PSOE va obtenir el seu màxim històric fa 4 anys amb 25 escons. El PP en recollirà molts. Això demostra que el vot al PSOE no és en clau d'esquerra sinó en clau ètnica i etnicista espanyola. CiU, amb Duran, l'unionisme catalanista, opta a recollir-ne algun. I poca cosa més.

A nivell independentista un fastigueig generalitzat. La CUP, concentrant-se en una sola campanya on té més possibilitats ha estat qui millor ha gestionat els seus actius. SI ha entrat en una decadència evident després de l'error de les municipals i ha optat per una campanya a la contra després de no arribar a un acord amb ERC.

Esquerra i Reagrupament han fet un esforç notable en aquesta campanya. Aquesta però es basa en una sèrie d'equívocs:

- En primer lloc la prioritat d'aquestes eleccions era “de país” segons diuen la majoria de partits. Entenem país per Catalunya les prioritats eren 3:

(1) fer front comú a la previsible ofensiva re centralitzadora del PP,

(2) defensar la immersió 

(3) aconseguir un millor sistema de finançament com diu CiU en la “línia del concert”.

Ha resultat, però que el partit passa per davant del país. Queda clar que tant CiU i ERC (amb el mateix programa en els tres casos citats) han estat incapaços de bastir una candidatura conjunta si, com diuen, som en moments d'emergència. CiU ha arribat a tenir la barra de demanar un govern de concentració al PP (que previsiblement tindrà majoria absoluta) quan aquí governa en solitari...i en minoria!. Tant ERC com CiU han posat el partit davant el país.

- Lloable l'actitud de Reagrupament de col·laborar amb ERC. La formació de Carretero ha demostrat dues coses. Realment s'ha dissolt com sucre la “marea grana” de principi de 2010 però els qui han quedat han optat per obrir-se a la força majoritària enlloc de tancar-se sobre si mateixos. Trista en canvi la plataforma “Catalunya sí”: En primer lloc per l'anècdota de crear l'equívoc amb les sigles de Solidaritat (SI) que, per cert la pròpia Solidaritat va fer amb Suma Independència i les consultes. En segon lloc per l'utilització com a “independents” de persones majoritàriament vinculades a ERC o Reagrupament.

- Alfred Bosch és un escriptor brillant, un patriota i sembla una bona persona. En canvi cal preguntar-se fins a quin punt utilitza el fet de ser únic portaveu de la consulta del 10 d'abril; que ja en el seu moment va crear molts problemes per la voluntat de varis partits de manipular la consulta. Bosch ha fet servir la consulta durant la campanya. Una persona que va ser càrrec eventual (nomenat a dit sense cap concurs) del govern Montilla durant més de 2 anys i ha demanat el vot sempre per ERC és un independent com es pretén. Clarobscurs.

- Ideològicament hi ha un equívoc clar. Lluís Llach, promotor de la suposadament independent Assemblea Nacional de Catalunya, ha afirmat que “és el moment que tots els independentistes votem opcions independentistes”. Aquest és el nucli de la campanya d'ERC: si ets independentista vota independentista. ERC és independentista però el seu programa no parla en cap moment de independència sinó de “pacte fiscal”. En segon lloc ERC ha fet una aposta clara la darrera dècada com a força rotundament d'esquerres. Per quin motiu els independentistes de centre o dreta haurien de votar una força inequívocament d'esquerres?. I en tercer lloc ERC ha criticat durament la transversalitat defensant que calia independentistes a tots els partits. Això topa frontalment en voler aplegar el vot independentista sota les seves sigles. Bosch fins i tot ha arribat a afirmar que l'independentisme es mesurarà segons el resultat que ell rebi el 20 de novembre. Això és un cert menyspreu per la consulta on, com es va demostrar, la majoria d'independentistes no voten ERC.

- En plena campanya el número 2 d'ERC, el sovint brillant Joan Tardà, ha afirmat que se sent “orgullós” del tripartit. Cap rectificació a la nefasta etapa amb Montilla que ha suposat un daltabaix en termes nacionals i socials. Cap. El mateix Tardà va dir que havien fet un gir de 360 graus. Mentretant 8 dels 9 membres de la permanent ja ho eren abans del congrés. Renovació?.

Tot plegat decebedor. És cert que ERC és l'únic vot independentista a aquestes eleccions. Fins i tot és un luxe el candidat al Senat, el Doctor Moisès Broggi i que Bosch és millor candidat, des d'un punt de vista independentista que Duran. Però ERC actua només en clau partidista, no de país, utilitza les consultes i ha estat incapaç d'arribar a un acord amb SI (qui ha respost amb una campanya de desacreditació de poc gust). N'hi ha que estan farts de votar amb una pinça al nas. ERC ha perdut desenes de milers de votants i, l'actual no és la manera de recuperar-los. És coherent per qualsevol independentista votar ERC amb entusiasme, com un mal menor com deia l'Albert, votar nul amb una estelada com proposa SI, abstenir-se com diu la CUP o fins i tot votar CiU com faran independentistes de centre i dreta alguns amb la pinça també al nas o el PSOE com votaran també molts independentistes com a única manera d'aturar la marea del PP.

Si vols ser el pal de paller de l'independentisme no ho seràs per repetir-ho com un lloro durant 15 dies de campanya. Ho faràs treballant acords, basant-te en la transversalitat i canviant tàctiques errònies. Heribert Barrera ja ens va dir el 9 de juliol què calia fer aquestes eleccions. Ningú el va escoltar. Possiblement ell votaria al Senat al Dr. Broggi però va demanar una llista unitària que fes boicot a les institucions espanyoles. No hi ha unitat i enlloc de boicot es va a demanar un pacte fiscal...a un PP amb majoria absoluta. Què cadascú faci el què cregui i haurà fet bé però acostumem-nos a votar no en base al que ens prometen que faran sinó en base al què han fet els darrers 4 anys. Amaiur n'és l'exemple.