dimarts, 22 de novembre de 2011

528. Catalunya, el hàmster que dona voltes

E

Gran notícia: l’avenç del PP a Catalunya ha estat menor del que es preveia malgrat tenir un escenari idoni. El PSOE partia del seu màxim històric i ha perdut 770.000 vots. A priori el PP, en unes eleccions estatals, era el millor posicionat per captar-los però només ha crescut 100.000 vots i ha quedat lluny del seu sostre electoral. Fou l’any 2000 quan Josep Piqué va obtenir 768.000 vots. Ara Fernández Diaz s’ha quedat en 715.000. Si no l’ha superat ara difícilment ho farà mai. Tot i això el PP ha rebut un de cada cinc vots vàlids catalans.
L’enfonsament del PSOE és brutal. I això suposa que l’espanyolisme obté el seu pitjor resultat. ICV simplement recupera els 100.000 votants que a les darreres estatals van fer vot útil al PSOE però ni arriba al resultat que va obtenir el 1996 quan fregava els 300.000 vots.
CiU simplement recupera el resultat de l’etapa Pujol. Precisament repeteix els 1.014.000 vots de l’any 1986 tot i que no arriba als 18 escons que va tenir la década dels vuitanta. CiU recupera però no creix. És evident que CiU va perdre una massa votant arran del seu pacte amb el PP que va passar a votar PSOE i ERC. Ara CiU ha recuperat aquet vot.
Esquerra continua el seu viatge enlloc. Perd 50.000 vots més partint de la base que a les darreres estatals ja va perdre’n 350.000. La formació no és creïble ni en el fons (independentisme transversal) ni en la forma (renovació fictícia) i la seva negativa a reconéixer l’error del segon tripartit sumada a la por a un nou pacte amb espanyolistes continua erosionant la formació de Junqueras que, a sobre, ven perdre 50.000 vots com un èxit..
El més interessant és fer la comparativa de vot espanyolista (PSOE,PP,UPD) amb el catalanista (CiU, ERC) a les estatals. Aquestes són unes eleccions en clau espanyola on el vot espanyol(ista) és clarament majoritari.
Els resultats d’aquestes eleccions s’inscriuen dins la lògica dels darrers 20 anys. De fet són molt similars als que es van donar el 1989. L’espanyolisme va obtenir un 46 % (ara un 47 %) i la suma de CiU i ERC va ser del 36 % exactament igual que ara. És cert que la suma de PSOE, PP i UPD és el pitjor resultat espanyolista des de llavors i amb 1.675.000 vots en perden 660.000 respecte 2008. També és cert, però, que el catalanisme creix 190.000 sufragis vers el 2008...però cal recordar que llavors el catalanisme va retrocedir 400.000 vots!. I encara ara ha quedat ben lluny del seu màxim històricde 2003 amb un milió i mig de vots.
Som en un bucle. Catalunya sembla el hàmster que dona voltes i voltes a la rodeta. Com es pot veure amb les dades següents en els resultats de l’espanyolisme (PSOE,PP, PSA, CDS, C’anos, UPD) i el catalanisme (CiU, ERC, PRC).
Any Espanyolisme Catalanisme
1982 61 % 26 %
1986 46 % 35 %
1989 46 % 36 %
1993 52 % 37 %
1996 57 % 34 %
2000 57 % 34 %
2003 55 % 37 %
2008 62 % 29 %
2011 47 % 36 %
Una altra dada curiosa. L’enquesta del CEO encertà els resultats. La mateixa donava una clara majoria al sí a la independència en un referèndum d’un 45 % dels enquestats (un 60 % de la participació). Doncs bé, ERC i Rcat han aconseguit un 7 % dels vots. És evident que l’independentisme va més enllà d’ERC. A CiU, a l’abstenció que preconitzava la CUP i ha passat del 29,3 al 33,2 %; al vot nul que demanave SI i el moviment 15M i s’ha triplicat del 0,5 al 1,6. I al vot en blanc que era del 1,5 % i ha passat al 1,85. A més Escons en Blanc ha pujat a un 1,5 %.
S’obre un escenari interessant marcat per 4 claus:
- Com gestionarà CiU el fracàs del “pacte fiscal en la línia del concert” que l’ha dut a guanyar les eleccions per primera vegada.
- Si ERC serà capaç de revertir la seva sagnia electoral. Cal tenir en compte que fins i tot molts dels seus 250.000 vots són amb una pinça al nas i com un mal menor. La via és deixar d’estar “orgullosa” del tripartit i retornar a l’equidistància fent foc nou de TOTS els dirigents que l’han gestionat els darrers anys. Possiblement arraconar unes sigles desprestigiades per unes noves com apunten Compromís o Amaiur.
- Veure si l’independentisme pren nota d’Amaiur (Eusko Alkartasuna, Alternatiba, Aralar i ezker Abertzaea TOTS JUNTS) o continua les seves querelles intestines que l’han dut a passar de 640.000 a 240.000 vots en 8 anys.
- El previsible empitjorament de l’economia durà votants espanyolistes decebuts a cercar alternatives. Alguns han passat del PSOE a PP o l’abstenció. La seva decepció els pot dur a cercar una “via catalana” per primer cop en 30 anys. El vot a CiU així ho apunta. I cal recordar que, fins i tot ara, el vot espanyolista ha guanyat clarament amb 1.675.000 vots front 1.260.000.
- I sobretot la situació a Euskadi on els resultats deixen en evidència una majoria basca en unes eleccions hispano-espanyoles. És inèdit. Com ja van apuntar les eleccions locals de maig l’independentisme serà clara majoria absolutíssima al parlament basc. Un PSOE desacreditat i un PP incapaç de gestionar la crisi poden aguditzar el mapa. I així és com es proclama una independència.

2 comentaris:

  1. Tan de bo tinguis raó. Jo el que veig és molt espanyolista que no es planteja res més que ser espanyolista.

    ResponElimina
  2. http://radiocatalunya.ca/index.php/comentaris/1193-catalunya-el-hamster-que-dona-voltes-

    ResponElimina