Les darreres setmanes s’han anat coneixent els nomenaments a certs càrrecs autonòmics de persones vinculades al PP. La consellera de justícia n’és el cas més conegut. El delegat de la Generalitat davant la Unió Europea , Juan Prat, el més recent. Fou ambaixador a l’OTAN del govern estatal encapçalat per Aznar López.
Susana Bouis serà nova directora general de la funció pública, també fou subdelegada del govern espanyol a Catalunya sota el govern d’Aznar substituint la desapareguda, i no per això menys imperialista, Julia García Valdecasas, la germana de la qual s’ha relacionat sentimentalment amb Mas.
Curiosament el marit de Bouis, Josep Martí és un quart cas. Vinculat al PP, havia estat director de comunicació de la subdelegació del govern espanyol, també d’Aznar López, a mitjans dels anys noranta. Ara serà secretari de comunicació del govern dels “millors”.
Tots aquests nomenaments han rebut les habituals crítiques de l’esquerra i alguns sectors independentistes. Amb una curta mirada semblen certament reprovables però CiU no nomena gent del PP, propera a Aznar, al govern per gust. Tampoc ho fa per masoquisme ni baixada de pantalons com s’ha dit. CiU juga una carta a pactar amb el PP el 2012. Possiblement és “la” carta. Aquest pacte ha de servir per aturar la brutal ofensiva centralitzadora i anorreadora que PSOE i PP han posat en marxa. De fet un PP calmat suposaria immediatament que el PSOE rebaixés el seu nivell d’espanyolisme. Aquest és ara exacerbat per la pressió nacionalista del PP que branda l’estanquera com a única arma electoral. Per tant la jugada de CiU és possiblement repulsiva des d’un punt de vista estètic però té un component de intel·ligència notable. Aquests nomenaments no tenen, de fet, funcions executives.
Són als seus càrrecs, cobrant sous notables, per a jugar un paper de ponts amb qui, ja fa molt va volar tots els ponts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada