410. SoIidaritat i CiU duen el debat de la independència al parlament

Ahir la Mesa del parlament autònom va admetre a tràmit la proposició de llei de declaració de independència. Què diu aquest text?. No és la declaració de independència. És una llei que dotaria al parlament de l’atribut per a poder proclamar-la.

En primer lloc cal felicitar a SI per diversos motius:
1.- El primer és que només presenti proposicions de llei. Duem 3 dècades aprovant “propostes de resolució”, “declaracions formals” i altres textos sense cap valor jurídic. A un parlament cal aprovar lleis i no fer focs d’encenalls.
2.- En segon lloc SI ha complert un dels seus compromisos. I després de veure ERC incomplint sistemàticament els seus (immersió a secundària, eliminació peatges, equidistància, independència…) com ara ja comença a fer CiU (80 km/hora sí però no, concert econòmic,eliminació del càrrec de vice president que abans deien que era un “nyap jurídic”…) és un goig. Per primera vegada tenim un grup parlamentari que aplica el seu programa. I malauradament això és notícia.
3.- El tercer és que es va fer una campanya d’enviaments (fins a 5.000) de correus electrònics. És interessant com SI implica la seva militància i simpatitzants mantenint una relació simbiòtica entre grup parlamentari i entorn social. I ho fa en el marc 2.0 on la resta de formacions no acaben de quallar.
4.- El quart és escoltar Alfons López Tena en la roda de premsa posterior. Imprescindible de veure-la. La seva claredat i contundència són un bri d’aire fresc. Les seves respostes tenen el to just, perfectament educat i sense l’ambigüitat què hem hagut de patir.
Per tot plegat ahir milers de persones que han votat SI o que li donen suport d’alguna manera van sentir dins les pessigolles que provoca l’orgull.


També cal felicitar CiU. La seva majoria a la mesa ha estat decisiva. És cert que només es podia refusar l’admissió per motius formals. Però el seu paper contrasta amb el que Tena ha definit com “la facció espanyola”. I PSOE i PP van deixar clar que abans que la democràcia posen per davant el seu espanyolisme. Inclosa la pre candidata Tura. PSOE i PP volíen limitar el debat. I CiU els hi va impedir. CiU, ahir, va trencar amb el bloc autonomista i va escenificar que CiU no és exactament igual que el PP i el PSOE. Caldrà criticar les derives unionistes de CiU però també pensar que per aconseguir la independència ens cal sumar més del 10 % dels vots. I, com va dir Laporta diumenge, la independència també és a les mans de la militància de CiU. CiU comet molts errors però quan l’encerta cal reconèixer-ho. A més hi ha un sector de CiU que és independentista i no pot trobar, sempre, menyspreu de la resta de independentistes.
Ahir CiU la va encertar. Tindrem debat sobre la independència.
Ja no serà al bar o en un dinar de Nadal.
Serà al parlament on, un dia, es declararà.