Ivan Aranda és un activista independentista digital de Canet de Mar. A la darrera campanya d’ERC hi sortia com un exemple de “gent valenta”. Ho és. Ell es descriu com un “llicenciat en ADE i usuari de cadira de rodes elèctrica”. La xarxa és la seva eina de lluita per un país lliure i també es va implicar en Canet Decideix que va celebrar un referèndum democràtic el 13 de desembre de 2009. Diumenge 23 de gener la seva casa va aparèixer amb pintades amenaçadores. Els covards van pintar una diana, una estelada guixada i una creu cèltica.
El mateix diumenge una trentena d’espanyolistes de 2 partits legals, Coalició Valenciana i Espanya 2000, van concentrar-se en l’acte de presentació de Solidaritat a València. Suposadament la policia espanyola havia de vigilar l’acte però els unionistes es van colar com van voler a l’hotel i hi van llençar un gas. Entre ells J.G. Santandreu que és sobradament conegut a València però a ningú se li va ocórrer seguir-lo. L’acte fou un èxit amb 300 independentistes, 10 vegades més que els galifardeus de fora que la premsa va voler amplificar.
A la tarda, a Terrassa, un grup d’espanyolistes van atacar una carpa de Terrassa Decideix, van robar una urna amb vots i van agredir 2 voluntaris. La resta van apuntar la matrícula del cotxe dels agressors.
En un sol dia 3 atacs violents espanyolistes. Tots tres són atemptats contra la democràcia. Si ells bramen és que avancem. Allò preocupant és la impunitat. Impunitat policial, com l’atemptat de Cervera contra SI. Impunitat legal: què esperen per il•legalitzar els 2 partits que, ahir a València, obertament van convocar un acte violent?.
Ells són els violents. Nosaltres els demòcrates. I l'Ivan, Laporta i els voluntaris de Terrassa no estan sols. Som molts que estem amb ells. I no usem la raó de la força sinó la força de la raó.
I els casos de violència contra els que som radicalment demòcrates augmentaran, temps al temps. Els partits "democràtics" espanyols com PP o PSOE ja han començat a la seva manera però els incontrolats del carrer que els voten traduiran el llenguatge polític a actes violents.
ResponEliminaDeu ni do, cal seguir endavant sempre!
ResponEliminaEsperem que no augmentin Ricard però és possible. Quan aquesta gent retrocedeixen bramen.
ResponEliminaSí, Josep, cal seguir endavant.