Ahir el Sudan va donar una lliçó de democràcia. El Sudan del Nord és un estat més similar a una dictadura, formalment, que l’espanyol. En canvi ahir es va celebrar una referèndum per resoldre un conflicte territorial. A l’estat espanyol, un ens amb matriu franquista, això és impossible.
Arribar al 9 de gener de 2011 ha costat molts sacrificis a les ètnies de Sudan del Sud. John Garang DeMaboir va encapçalar la revolta a partir de 1983. Garang, un dinka, és l’artífex del referèndum d’ahir. La seva mort, mai resolta, va succeir el 2005 mentre viatjava en un helicòpter presidencial ugandès. El seu successor al capdavant del Sudan People’s Liberation Movement (SPLM) ha dut, des de llavors, la direcció del moviment independentista sud-sudanès. Garang havia signat, mesos abans de morir, un acord de pau que ha derivat en el referèndum.
Garang fou dur en la lluita armada, molt dur, i flexible en els moments de pau. Els qui compleixen aquestes dues condicions són recordats com a grans dirigents. Els qui només compleixen una queden ignorats com a incapaços d’aconseguir res. En el primer cas no obtenen la pau per apostar sempre per vies policials/militars o bé són tant flexibles que confonen negociació amb genuflexió.
Vaig pensar quelcom semblant, els espanyols van de demòcrates però mai acceptarien un referèndum com el del Sudan i això que van de civilitzats.
ResponEliminaCrec que la secesió dels pobles dels colonialismes que encara perduren a tot el món, és un procès imparable, el que hem sorprén és que a Europa alguns anem més endarrerits que d´altres països considerats tercermundistes. També es veritat que la forma d´assolir-ho es ben diferent.
ResponEliminaPerdò, en el comentari d´abans, no m´he identificat correctament.
ResponEliminaSí Ricard "van de demòcrates". Però parafrasejant Laporta: "dicen que son demócratas y no lo son".
ResponEliminaDavid. només cal mirar quans estats nous s'han creat els darrers 60 anys.