Alphaville es va donar a conèixer la dècada dels vuitanta. Era un grup alemany liderat per Marian Gold que, a la fi, ha acabat essent ell sol Alphaville. La seva cançó més coneguda és la balada “Forever young” però van tenir altres grans èxits com “The Jet Set”, “Big in Japan” i la trepidant “Sounds like a melody”. El seu primer àlbum, “Forever young” (1984) és una obra mestra del pop de sintetitzador. Desprñes van editar 4 àlbums més dels que va destacar “Afternoons in utopia” (1986) amb cançons comercials com “Jerusalem” o “Universal daddy” i d’altres més bucòliques com “Afternoons in utopia”.
El 1999 van editar “Dreamscapes” amb vuit capses que aplegaven un centenar de peçes. Encara el 2003 van editar “Crazyshow” que es considera la novena part dels “dreamscapes”.
De fet, doncs, des de 1997, no editaven material nou. Aquest final d’any, però, ha aparegut “Catching rays on giant”. L’àlbum no aporta res de nou però no decebrà gens els seguidors d’Alphaville. Cançons comercials com “I die for you today” o “Carry your flag” on el sintetitzador és l’element essencial. La veu de Gold no ha notat el pas dels anys. Possiblement continua mancant el dinamisme dels primers àlbums però hi ha un savoir faire notable. Alphaville ha sabut mantenir les essències da la seva música sense perdre frescor com a “End of the world”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada