387. Comença la campanya per salvar les balenes de l’Antàrtida

Sea Sheperd, l’organització de defensa dels animals marítims, llença aquest desembre la setena “Operació No Compromís”. Es tracta d’una campanya per mar, de defensa de les balenes a l’Antàrtida. Els vaixells inicien el seu trajecte des de Tasmània a principi de mes cap al santuari de balenes per evitar que aquestes siguin assassinades per la flota japonesa enmig de la indiferència (complicitat?) de la resta d’estats. El president dels pastors del mar, Paul Watson, encapçala les operacions. Japoó el vol empresonar ja que en la sisena campanya van salvar més balenes de les que van caçar els nipons. Més de 500. Aquesta campanya, que es pot seguir per internet, compta amb 3 vaixells i es fa mercès a les donacions recollides a l’organització.

386. El tribunal suprem fa només un any va rebutjar que el pares escollissin la llengua de l'escola

Si repassem la hemeroteca trobarem una dada insòlita. El mateix tribunal suprem que ara ha decidit prohibir la immersió fa un any va recolzar-la. Llavors va sentenciar que els pares no tenien el dret de decidir la llengua en què educar els fills. Què aquesta era una decisió de les comunitats autònomes. L’argument era indiscutible: si cada pare opta per una llengua el sistema educatiu seria inviable.

La repugnant dependència del sistema judicial espanyol dels partits, PP i PSOE, es veu ara amb tota la seva crueltat. En menys d’un any els 2 partits, enrabiats per la resposta del 10J i els resultats electorals, han ordenat als seus ninots fer sentències en contra de la immersió. El mateix van fer amb els membres del constitucional, nomenats a dit per PP i PSOE. Aquella dotzena d’individus que van decidir que Catalunya no era nació i que els catalans érem “una especie del subgénero de la ciudadanía española”. I que van dir què el català no podia tenir cap preferència. PP i PSOE són els únics responsables; no ho són els tribunals titella nomenats per ells. Aquestes sentències són polítiques, no jurídiques.

385. PP i PSOE són darrera de tot plegat

Paroxisme prohibidor. Això és el que estan vivint els darrers mesos els 2 partits nacionalistes espanyols. Com diu Iu Forn: “Queden prohibits els catalans (en general)”. No calen arguments ni legitimitats. Prohibeixen basant-se en l’odi. La xenofòbia, l’odi a l’estranger. No ens enganyem els catalans i els bascos som estrangers pels castellans. I, com són xenòfobs, ens odien. Tot plegat va començar, possiblement, amb la infame llei de partits. Una vegada superada aquella línea, prohibir partits, tot era possible. I des de llavors ha vingut l’amputació i esquarterament de l’estatut, el tancament de TV3 al País Valencià, la persecució del català arreu (reglaments…), prohibicions a tort i a dret com, ara la de la immersió, la de les consultes i la de que el Barça viatgi al mateix dia de partit (!).

Darrera de tot plegat hi ha el PP i el PSOE. Com darrera de la tercera hora de castellà hi havia el PSOE. El tribunal suprem (suprem de què?) és un òrgan utilitzat pels 2 partits que, no oblidem, imposen qui en forma part. El mateix passa amb el constitucional, format per càrrecs nomenats a dit pels 2 partits. Quan ha calgut renovar-lo i no s’han posat d’acord què ha passat?. No s’ha renovat. A l’estat espanyol no hi ha independència judicial. No existeix el tercer poder com denunciava fa uns dies López Tena. Egipte, Uganda, Togo, Nepal, Aràbia Saudí i Bostwana superen Espanya en tots els informes de independència judicial.
No hi ha cap legitimitat. Els mateixos jutges que ara han tombat la immersió la van defensar fa uns anys, Enrique Lecumberri i Celsa Picó. El primer sotmès a CiU i la segona al PSOE. Ara han canviat d’opinió. El mateix tribunal, el novembre de 2009 decretava que els pares no tenen el dret a decidir la llengua de l’escola. És un dret de les CCAA. En menys d’un any han canviat d’opinió d’una manera sorprenent. Han canviat les lleis?. No. El PP i el PSOE han decidit que calia anorrear Catalunya. I el PP i el PSOE formen la majoria a Espanya. Aquí no. I ara es tracta de decidir entre ells o nosaltres. Junts ja no podem compartir res.

384. Atemptat terrorista espanyolista a València

Nou atemptat espanyolista a València. Nova impunitat. Cap detingut, com sempre, cap condemna. La violència és terrorisme quan interessa però és “normalitat democràtica” segons el fins ara delegat del govern espanyol al País Valencià, del PSOE.
Fou el dia de Nadal quan uns espanyolistes van atacar la seu de la coalició Compromís a la ciutat de València. Com sempre els mitjans de comunicació espanyolistes van ignorar els fets.
Aquest 2010 s’han produït atemptats terroristes a diverses seus d’Esquerra, a un acte de Solidaritat i contra nombroses entitats valencianes. El darrer cas fou al centre Terra. Tots els atemptats han estat impunes. Com impunes van quedar els atacs, per part de membres de C’anos, a Catalunya Ràdio.
A València, concretament, dos partits són darrera d’aquests atacs: CV i E2000. Se’ls podria aplicar immediatament la llei de partits. No ho faran ja que aquests són dels seus. I la violència dels seus no és terrorisme. És “normalitat democràtica”.

383. Solidaritat a les eleccions locals: possibles criteris a seguir

Malgrat els arguments en contra, les persones que van impulsar SI han expressat la voluntat de presentar-se a les eleccions. Fer-ho té un risc però és també una oportunitat si es segueixen uns criteris:

1) Refer la inicial Crida a la solidaritat catalana per la Independència del 20.07.2010 obrint-la a totes les forces municipalistes com es va fer aleshores en base a:
- Dur l’esperit del 10 de juliol als ajuntaments
- Respondre al TC des dels ajuntaments: ajuntaments exclosos
- Denunciar que els problemes de gestió no es poden resoldre per manca de recursos arran de l’espoliació
- Proposar mesures de regeneració democràtica
2) Confeccionar un programa de mínims pivotant en la regeneració democràtica i la defensa de la catalanitat (pe. a les festes majors, subvencions a Bressoles...). En el primer cas denunciar que l’espanyol, és dels 3 estats de l’UE on s’obliga a fer llistes tancades bloquejades a les locals.
3) Prioritzar acords amb forces independentistes (ERC, EPM, CUP). Només presentar-se en solitari en casos extrems. Ampliar el potencial d’ERC i CUP aportant-hi el votant propi de SI que té un perfil nou i on les altres forces no arriben.
4) Apostar per la democràcia directa radical en la gestió municipal duent els debats a la ciutadania, com ha fet la CUP, en assemblees obertes sobre temes cabdals (suports de govern, creació de polígons...).
5) Incidir que la gestió municipal és sovint de limitada autonomia: escoles, asfaltat, clavegueram... i en pocs casos inclou debats de política general dreta/esquerra més propis d’un estat.

És cert que renunciar a les locals és un luxe que no fan altres partits transversals com el Parti Quebecois o l’Scottish National Party. Presentant-se en coalició amb altres forces SI tindrà d’una veu als ajuntaments i oferiria una imatge de generositat i capacitat d’entesa que anul•laria l’efecte negatiu del no-acord amb Rcat. Fent-ho en solitari possiblement reculli un resultat decebedor que generi frustacions innecessàries. En el cas concret de Barcelona, tenint en compte la barrera del 5 % i es va obtenir un 2,89 %, és inviable presentar-s’hi en solitari.

382. Baixen les autopistes

Qui no recorda la campanya “Catalunya lliure de peatges”. Fou protagonitzada per ERC com esquer per passar de 12 a 23 diputats. Després va passar el que va passar: no es va eliminar cap i la majoria han augmentat entre 2003 i 2010. Els arguments de CiU abans del tripartit han estat d’allò més variats: no és possible rescatar els peatges és el més comú.  Cal recordar que molts d’aquestos peatges foren per finançar unes carreteres que ja han estat pagades amb escreix. Ara, a més el PSOE i CiU han regalat 80,1 milions d'€ a les empreses concessionàries madrilenyes.

Ara, però, l’EAJ-PNV ha demostrat que sí és possible baixar les autopistes. Poc, cal dir-ho però veurem si el cas català és de rebaixa o augment. Ho ha fet mitjançant la diputació de Bizkaia que ha passat de 1,15 a 0,79 el més rebaixat i de 3,13 a 3,07 el menys. A aquesta rebaixa cal afegir que no s’aplicarà l’agument de l’IPC amb el que la rebaixa és més notable. Cal aclarir que aquestes mateixes carreteres són de franc quan abandonen territori basc i entren en territori espanyol. El dels conqueridors.

381. La immersió podria desembarcar a Còrsega

L’aprenentatge d’una llengua per immersió ha fet grans progressos a tot el món les darreres dècades. S’ha implantat amb força al Québec, Nova Zelanda, Gal•les o Catalunya. Els seus detractors són acorralats per informes que avalen el mètode. A l’estat francès la immersió ja s’aplica, amb èxit, amb el bretó, el basc, l’alsacià/alemany, l’occità i el català.

A Còrsega, fins fa uns pocs anys el nacionalisme era essencialment polític i havia deixat la llengua de costat. El recent creixement del nacionalisme cors ha portat acompanyada l’aparició de la reivindicació lingüística. Fa 3 anys va néixer Parlemu Corsu i ha fet via: actes infantils, debats, accions reivindicatives… Paral•lelament l’educació bilingüe ha fet un progrés excepcional. Ara Parlemu Corsu s’ha proposat fer un pas més. En declaracions a “La Setmana” han anunciat: “Per a bastir una societat bilingüe no podem acontentar-nos amb l’aplicació del principi de bilingüisme. Per esperar a arribar a un equilibri entre el cors i el francès cal, a vegades, donar prioritat al cors. Per a nosaltres, pel que respecta a l’escola, cal començar per la utilització de la immersió”. Bon Nadal.
Per fer-ho no estaran sols. El nacionalisme cors va obtenir el seu millor resultat a les darreres eleccions i el govern unionista ha donat mostres de sensibilitat com ara aprovar, l’any 2006, un pla de desenvolupament de la llengua corsa. De fet la proposta ha trobat un acolliment positiu ja que la immersió no és nova a l'estat francès on té molt bona premsa pels mètodes educatius. Cal no oblidar que el segon millor col·legi de tot l'estat francès practica la immersió en bretó.
Bon Nadal.

380. La primera errada de SI

Solidaritat Catalana ha realitzat una trajectòria gairebé impecable en els seus pocs mesos de vida. La gestació, campanya i accions de la coalició han estat, sovint, positives. Però ahir es va equivocar. La roda de premsa per anunciar, de fet, la presentació en solitari a Barcelona és la primera errada de pes. I ho és per varis motius:

- SI no va pactar amb Rcat després de proposar-li unes primàries obertes. Essent coherents hauria de fer una proposta idèntica a ERC. Doncs no, imposa unes primàries exclusives dins de SI on la gent d’ERC no té vot...i en aquestes primàries s’ha d’escollir el candidat que presenti ERC!.
- Condició innegociable: que el cap de llista sigui de SI. Posar condicions innegociables a les negociacions és voler no arribar a acords. Condicionar-ho tot als llocs a repartir dona una imatge d'obsessió amb els càrrecs absurda.
- Solidaritat parla de repartiment de càrrecs quan encara no té ni programa aprovat per a les eleccions municipals.
- La raó donada per U. Bertrán per vetar a J.Portabella és que se’l vincula al tripartit. I això ho diu un diputat que ha votat els darrers 4 anys amb el govern del tripartit...i li diu a un ex company de partit que, els darrers 4 anys, ha estat a l’oposició. Ha aprovat pressupostos, sí, però a l'oposició.
- S’assegura que s’ha consultat els responsables de Barcelona i s’ha arribat a un consens sobre aquestes propostes. Si fos cert ningú ha escollit responsables a Barcelona ni enlloc.
- S’ha anunciat que, en el molt probable cas de que no hi hagi acord, SI es presentarà en solitari a Barcelona. I quan han pres aquesta decisió els adherits de Barcelona?.
- Aquest, les municipals, és un tema primordial per debatre entre tots els adherits de Barcelona. I, de fet, en la mateixa roda de premsa s‘ha assegurat que els adherits de cada localitat decidirien. A Barcelona no. I aquest és l’error més greu de tots. Actuar unilateralment ignorant els qui t’han dut al parlament és un error. Els adherits als partits no haurien d’estar només per “ratificar” sinó per decidir.
Ha estat una errada després de molts encerts. Tothom s’equivoca. Però hi ha temps per rectificar. No imposar condicions draconianes a ERC i fer una coalició a Barcelona, amb primàries conjuntes, que pugui dur l’independentisme a l’ajuntament. El cas contrari, presentar-se en solitari, serà fer fora de l’ajuntament a ERC. Pot ser positiu des d’un punt de vista partidista per SI, però negatiu per l’independentisme.

379. Solidaritat a les eleccions locals: arguments en contra

- Pot provocar la implosió de SI. Entrar en debats concrets pot provocar la destrucció d’un moviment transversal amb punts de vista interns molt allunyats
- Pot convertir SI en un partit a l’ús sense els avantatges de ser una coalició entrant en dinàmiques pròpies de partit
- Caldrà dedicar recursos de SI a la gestió local (gestió escoles, clavegueram...). L'èxit d'aquesta gestió, en darrer terme, serà un èxit de l'estat ja que els ajuntaments formen part d'aquest.
- No hi , ara, programa electoral enllà de la regeneració democràtica
- Caldrà gastar recursos financers i humans en un espai molt curt de temps després del fort desgast de les autonòmiques
- Pot provocar la divisió del vot independentista. Ja n’hi ha opcions independentistes a nivell municipal amb anys de feina.
- Serà molt difícil obtenir bons resultats electorals. Impossible millorar els de les autonòmiques. Un partit amb estructura similar a SI com C’anos va fracassar de forma contundent.
- Són unes eleccions on SI no serà tant còmode com a les autonòmiques.

378. El nou tripartit comença fent trampa

Per tenir grup parlamentari calen 5 diputats.

SI i C'anos tenen 4 i 3 escons respectivament.
El temps a repartir entre aquests dos partits que no tenen grup és de 30 minuts.
Tots, tots els acords del Parlament autonòmic des de la seva constitució es prenen tenint en compte els escons.
Així va passar quan CiU va perdre en vots però va guanyar amb escons contra el PSOE de Maragall l'any 2003. Des de llavors CiU ha recordat amb insistència que allò que compta són els escons...fins ahir.
La repartició dels 30 minuts s'ha fet a parts iguals i no seguint els criteri dels escons.
Com ha recordat el diputat Alfons López Tena ha estat un "caprici il·legal d'una senyora molt honorable".
Per això SI va recòrrer amb contundents arguments jurídics.
La resposta no ha pogut ser més pueril: tenim raó que SI té més escons i li pertoca més temps...però C'anos van tenir més vots. I per primera vegada a la història el que compta són els vots i no els escons.
Comencen fent trampa els del nou tripartit: CiU, PSOE i PP.