Deia un company, en Jordi Abril, que aquest país té memòria de peix. Sobta com ens poden sorprendre fets que hem viscut fa relativament poc. La terrible ofensiva dels espanyolistes contra el català a l’escola ni és nova ni surt del no res. Sembla, però, com si ara el model d’immersió estigués sota un setge temible d’un creixent nombre de castellanistes. I no és així ni molt menys.
1) Els 2.300 que no eren tants. Si prenem com a referència el franquisme és evident que la població no va estar, durant 40 anys gaire a favor de la immersió. Tampoc era recomanable estar-hi. Arribada la transició, els primers intents per l’escola en català van comptar amb l’oposició dels “18 regidors del no” a l’ajuntament de Barcelona. Imaginem ara que 18 regidors s’oposessin, no ja a la immersió, sinó a l’ensenyament en català?. El 1981 trobem la campanya endegada pel manifest dels 2.300 i l’Associació Cultural Miguel de Cervantes. Van aixecar molta polseguera mediàtica però el seu fracàs va ser que van aconseguir l’efecte contrari: va néixer la Crida a la Solidaritat com a resposta, Terra Lliure va passar de grupuscle a moviment mercès a l’atemptat contra un dels dirigents del manifest i el PSA, partit anti-català que tenia 2 escons i 72.000 vots el 1980 es va dissoldre.
I si fan ofensiva és que tenen por, que se senten inferiors, perquè no tenen raó i, doncs, fan ofensiva preventiva, no sigui cosa que anem a més.
ResponEliminaI saben, com nosaltres, que la qüestió de la llengua és una mena de combat inicial, a l'aguait del que vindrà després.
Al 1934, el dia 6'octubre, a Barcelona esclata una revolució catalanista i el feixista espanyol, de nom Pedro Laín Entralgo, va escriure "se empieza traduciendo al catalán los clásicos i se va a caer en el 6 de octubre" (Text "Agonía de un separatismo" dins del llibre de Ricardo de la Cierva "Misterios de la Historia").
I un d'aquests misteris és el nostre, per molta i més gent compartit, que no hi ha d'haver descans a l'hora de defensar la llibertat de Catalunya i els seus bons ciutadans, dones i homes que volen ser naturalment catalans.
Mentre bordin, anem endavant!
És com el got si és mig ple o mig buit. Fan l'ofensiva per què tenen por o per què se senten més forts?.
ResponEliminaJordi Vàzquez