Acabava l'entrada anterior preguntant què passaria si no només es deixés escollir (com ja es fa) als pares sinó que s'instaurés de forma generalitzada un sistema de línies. En tenim dos exemples.
El primer és el valencià on existeixen línies en cada llengua. Els pares trien estudis en valencià...i el govern fa cas omís i no hi ha més que classes en castellà. 125.000 alumnes en aquest curs s'han quedat sense estuidar en la llengua que van triar. El cas més interessant, però seria com ha gestionat la qüestió l'administració absca els darrers 30 anys.
Podem veure que va passar a Euskadi on hi ha quatre models que han evolucionat molt des de la seva creació. Molt. L’opció de castellà vehicular (amb una assignatura en basc) va passar de ser un 64 % de les matriculacions el 1983 a un 13 % a l’actualitat. A infantil ja és per sota del 5 % i cada cop més escoles l’estan eliminant quedant com un model residual. Com residual és el model X de tot en castellà amb un 0,7 %. En canvi el model d’immersió ja arriba al 62 %. El 1982 era del 11 %. El 24 % fan el model d’educació bilingüe. Les xifres de creixement del model d’immersió mostren un creixement espectacular. Els grups espanyolistes, residuals, denuncien que l’oferta existeix sobre el paper però les escoles estan eliminant el model A (castellà) i el fan inviable per certa gent que prefereix estudiar en basc a desplaçar-se. Allò dels reglaments...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada