divendres, 27 de maig de 2011

475. Cara i creu de la tàctica de Solidaritat a les eleccions locals

L’estratègia de Solidaritat a les eleccions municipals ha quedat al descobert després del 22 de maig. La formació va presentar llistes sense base social real ni cap treball municipal. I vistos els resultats va afeblir molt la CUP i més a Esquerra. Hi ha casos realment esfereïdors de com s’han llençat vots independentistes a la brossa per una estratègia kamikaze. A Girona ERC s’ha quedat a 2 vots d’obtenir-hi representació però SI ha evitat l’entrada de CUP a poblacions del Maresme i un creixement més notable a moltes comarques. Oficialment no s’ha reconegut però la ruptura, allunyament, entre CUP i SI serà fàcil d'arreglar. En molts casos SI ha quedat la última de totes les formacions que es presentaven. A Osona on va arrasar el novembre ha tingut un resultat esquifit. Tot i això ha entrat a Vic. Tàrrega és la gran excepció. Allà es va forjar la que hauria d’haver estat “llista ideal” en paraules de l’Albert: SI i Rcat. El resultat ha estat molt satisfactori. En canvi a al resta resulta preocupant que la direcció "celebri", sense cap auto crítica,  uns resultats tant dolents si exceptuem alguns petits pobles. Cal recordar que SI ha obtingut menys vots que C'anos presentant-hi més llistes.
És poc justificable que SI hagi estat incapaç d’arribar a acords amb CUP o Rcat, en cas de que fos imprescindible presentar-se a les locals pels solidaris. De fet si Solidaritat és al parlament per què CUP va renunciar a presentar-se a les darreres autonòmiques.

Tot plegat, però, té una segona lectura completament diferent. SI hauria fet una encertada operació d’asfíxia a la direcció d’ERC. L’equip partidari de Puigcercós i Ridao continuava fent ulls clucs a la davallada electoral iniciada el 2008 arran del segon tripartit. El descens de 8 a 1 diputats al parlament espanyol era per què els resultats de 2004 foren excepcionals, la davallada de 21 a 10 escons per la crisi…però ara ja no quedava excusa possible. Amb la seva tàctica SI ha evitat que la direcció d’ERC s’escudi amb un resultat digne a les municipals. Fins i tot ha evitat que Portabella optés a liderar el partit amb la proposta de reunificar l’independentisme front un Ridao que vol convertir ERC en una segona ICV. I obligar ERC a renovar-se ha estat un gran encert. La presentació de llistes concurrents de SI a les grans ciutats ha estat clau per fer fora ERC dels ajuntaments més importants. Ha amplificat la tragèdia dels republicans. I ha forçat la dimissió en bloc de la direcció. Una dimissió curiosa doncs segueixen al càrrec fins…octubre!. I en aquest sentit la tàctica de SI, potser per revengisme d’ex membres d’ERC, potser per partidisme, però ha estat molt encertada ja que ha obligat a ERC a entrar en un debat d’on l’independentisme possiblement surti reforçat.

2 comentaris:

  1. Completament d'acord. Potser aquesta davallada d'Esquerra posi les coses a lloc en el món independentista no pertanyent a les CUP, aquestes van d'un altre rotllo més "a la basca".

    ResponElimina
  2. Sí, a CUP potser haurien de fixar-se que ha passat amb Bildu.

    ResponElimina