dissabte, 7 de maig de 2011

464. Set factors que haurien dut l’SNP a la majoria absoluta a Escòcia

1. Unitat. L’Scottish National Party (SNP) uneix els independentistes. Les poques escissions que ha patit no han quallat ja que la immensa majoria dels independentistes saben que, per sortir-se’n cal anar junts. Hi ha independentistes a d’altres partits com el liberal demòcrata o el verd però a l’SNP hi ha tothom per qui la independència és la prioritat.

2. Centrisme: Se’l considera de centre esquerra però inclou des de liberals fins a socialistes. Enlloc d’aprofundir en una ideologia concreta aplica el sentit comú. Possiblement posar peatges als ponts és d’esquerra però no té lògica: fora peatges.

3. Saber esperar. No pactar per càrrecs. L’any 1999 l’SNP va obtenir 35 escons i els laboristes (com són coneguts els socialistes a Escòcia) van oferir un govern de coalició. L’SNP va preferir esperar. El 2003 va retrocedir a 27 escons per 50 labs. I el 2007 va guanyar les eleccions amb 47 escons. Fins i tot així va preferir un govern feble (sense pactar amb conservadors o liberaldemòcrates) però en solitari. L’SNP prefereix no governar o fer-ho en minoria que pactar amb unionistes.

4. Renovació sense ruptura. Alex Salmond va saber retirar-se després de dirigir el partit entre 1990 i 2000. El va succeir John Swinney entre 2000 i 2004. Salmond va saber retirar-se a temps, això el va reforçar i es va fer enyorar essent re escollit el 2004 enlloc de desgastar-se. Actualment l’antiga dirigent dels joves de l’SNP, Nicola Sturgeon ha agafat un paper molt rellevant.

5. Bona gestió. Amb un fum de mesures on l’SNP ha combinat baixar impostos o congelar-los amb augmentar serveis, mesures de més seguretat amb augmentar la despesa sanitària. A vegades no hi ha dretes o esquerres hi ha eficiència o ineficàcia i clientelisme.

6. Via pacífica. Els pocs brots violents de l’SNLA han estat rebutjats. El problema, però, rau en la proximitat d’Irlanda del Nord on l’SNP podia tenir simpaties cap al moviment republicà però l’ús de la violència ha estat un abisme absolut.

7. Perseverar. L’SNP fou fundat l’any 1934 i fins el 1945 no va aconseguir el primer escó. Va caldre esperar al 1968 per revalidar-lo. Els anys cinquanta i seixanta va veure’s superat per moviments de la societat civil (Scottish Covenant Association i Scottish Congress) que, en no ser un partit polític es van dissoldre amb la mateixa facilitat que van emergir.

En definitiva possiblement la lliçó escocesa és que els independentistes pels qui la independència és la prioritat millor si van units en un partit, plural però un, deixen els debats ideològics de costat i no pacten amb unionistes a canvi de gestionar engrunes de poder. Una fórmula similar que està funcionant a Flandes.

Alba gu bràth, agus saor Alba.
(Visca Escòcia, i Escòcia lliure).



2 comentaris: