dimarts, 17 de maig de 2011

469. Celebrant morts

Diumenge 1 de maig l’OTAN assassinava un dels fills del coronel Gadafi de 29 anys i 3 dels seus nets. La majoria de la premsa no ha especificat les seves edats: 4 anys, 3 anys i 4 mesos. L'OTAN assassinava dies després de que els Estats Units comencin a comprar petroli als rebels des de Bengasi. Un fet objectiu que demostra la veritable intenció de l’acció militar contra Líbia i que contrasta amb l'actitud envers Síria.
Dilluns els mateixos Estats Units anunciaven l’assassinat d’Ossama Bin Laden. Després d’una dècada, el país que suposadament controla totes les notres vides via satèl·lit, aconseguia suposadament part del seu objectiu. “Part” doncs Bin Laden viu, si realment era el cap d’Al Qaeda, seria molt més útil que mort. Un pres és un derrotat, un mort esdevé un màrtir. I els màrtirs alcen les masses. En tot cas hores d'ara no tenim cap dada objectiva per creure en aquesta mort. Cap.
Les celebracions d’assassinats són especialment repugnants però les de les darreres setmanes són, a més, objectivament inconscients. Bin Laden ha vençut. Quan va optar per fer front a Estats Units el salafisme no era gaire res. Avui està sòlidament implantat arreu del món musulmà. I guanya adeptes. En guanya quan s’ensenya els cadàvers de musulmans però mai d’occidentals, quan l’exèrcit hindú massacra la població del Caixmir i el rus la del Caucas, en guanya quan es bombardeja Líbia però es permeten matances a Bahrein, ...
El món musulmà viu profundament humiliat, militarment massacrat: 150.000 morts a Iraq per unes “armes de destrucció massiva” inexistents, culturalment menyspreat i políticament sotmès. Fa tres dècades el problema era Palestina. Ara són Marroc, Líbia, Tunísia, Egipte, Iraq, Txetxènia, Indonèsia, Caixmir, Iemen...i Europa. Sí, a Europa viuen milions de musulmans que són farts de pensar que els morts gairebé sempre els posen ells. I tenen els mitjans per evitar que no continuï essent així. Celebrar assassinats, sovint, és el pas anterior a lamentar-los.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada