dissabte, 30 d’abril del 2011

460. Independentisme organitzat(4): receptes per guarir-se o intentar-ho

L’independentisme transversal (SI, RCat, DCat, CA/FC) ha de reflexionar si, amb la seva fragmentació, pot créixer com alternativa creïble a l’esquerra independentista (ERC, CUP). I aquesta darrera ha de saber que si la seva pràctica (tripartit, cert autisme) li permetrà créixer en cap direcció. Bloquejades totes les vies només quedaria encetar un procés d’entesa cordial entre els diferents grups, sectors o capelletes concretat en:

-creació d’un fòrum de diàleg, no orgànic, on hi siguin representades el màxim d’organitzacions polítiques,
-fonamentar la unitat d’acció independentista sobre l’esperit del 10 de juliol i les consultes promovent activitats comunes paral·leles a les partidistes
-establir acords electorals puntuals, com a mínim, en eleccions de més dificultat per a l’independentisme
-establir un protocol de comunicació especificant la renúncia a les desqüalificacions cap a altres independentistes (del tipus marginals, ciclotímic, trànsfuga, frívol, traïdor o sectari).
Tot plegat respectant les estratègies partidàries però cercant-hi en tots els casos,els punts en comú enlloc de sobrevalorar els desacords.

2 comentaris:

  1. A Còrsega ho van fer i en pocs anys han acosenguit la màxima representació de la seva història.

    ResponElimina