dijous, 14 d’abril de 2011

450. L’acampada de SI, ridículs o herois

Solidaritat ha pressionat, aquesta setmana, a CiU per evitar que la coalició autonomista s’abstingués en la proposició de llei de la independència. Cal aclarir que CiU no ha tombat la llei de la independència. Ha anat més enllà. Ha evitat que aquesta fos simplement debatuda acceptant esmenes a la totalitat del bloc unionista (PSOE, PP, grup mixt) que evitaven l’inici del procés de debat.
En primer lloc cal felicitar SI per complir la seva promesa i deixar en evidència ERC i la seva “pluja fina”. La forma de pressió de SI ha estat fer una acampada davant el parlament. La protesta ha aplegat una mitjana de 60 persones cada dia. Tenint en compte que, a part del propi partit convocaven 20 entitats* aproximadament cada entitat ha aportat 3 manifestants. Això ens serveix per veure el nivell d’atomització que viu l’independentisme català. La situació paradoxal es va donar amb l’entrada del diputat de Democràcia Catalana, J. Laporta, al parlament. Els concentrats de SI es van dedicar a cridar-lo “traïdor”. La paradoxa és que fou el propi Laporta qui, el 2 de febrer, va presentar la proposta de llei. I encara més: de 135 diputats només 14 van votar a favor i a un d’aquests se’l crida traïdor. SI no ha fet el més mínim gest per visualitzar la unitat amb els qui anaven a donar suport a la proposta. I aquests tampoc. Tothom actua en clau partidista. I tothom perd.

Sobre l’acampada ha estat un acte de notable entrega la decisió dels diputats de SI de dormir a la mateixa. Costa veure diputats que estiguin disposats a defensar les seves idees fins a aquest extrem. El mateix pels i les militants de Solidaritat que van haver de ser desallotjats. En aquest cas, però, cal recordar que l’independentisme rupturista fa molts anys que realitza accions similars amb riscos superiors. Un exemple fou la campanya de crema de fotografies del cap d’estat.
Pels independentistes convençuts l’acció de SI han estat heroiques. Fins i tot emocionava la determinació dels diputats. El problema és que SI, si vol créixer, no pot ser una còpia de les JERC. La imatge de 3 diputats abraçats al terra defensant que altres diputats votin el que ells volen ha semblat ridícula a molta gent. No ho hagués estat si amb els diputats hi hagués milers de persones però eren 60. SI ha optat per una estratègia d'enfortir la imatge del partit i no consensuar cap acció amb altres partits.
Cal pensar quina imatge volem de l’independentisme: si la de les consultes o la de l’acampada. No són compatibles. Els gestos de l’independentisme haurien de començar a anar dirigits a convèncer, el 23 % dels indecisos dels que parla el baròmetre. Algú es pensa que si a la campanya de les autonòmiques Solidaritat haguera fet accions com l’acampada hagués entrat al parlament?.

*(10mil.cat, Acte de Sobirania, Ara o Mai, Ateneu Sobiranista, CADCI, Català sempre, Catalunya Acció, Coordinadora de les consultes, Entitats de defensa del territori, Fundació Catalunya Estat, Gent de la Terra, Institut de projecció exterior de la Cultura catalana, Plataforma sobiranista Pla d’Urgell, Sobirania i Justícia, Sobirania i Progrés, Som 10 milions, Fundació Som Radio, Plataforma Ara SI toca). A part de la pròpia Solidaritat Catalana per la Independència.


5 comentaris:

  1. http://www.radiocatalunya.ca/noticia/la-independencia-es-possible-comencem-a-ser-ne-molts

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies pel teu comentari. El teu post em sembla també molt interessant, i amb el teu permís, remeto als teus lectors a que es mirin el meu. Segur que el nostre anàlisi té prismes diferents però la coincidència que comentes és bona i, possiblement, la finalitat i els objectius siguin semblants.
    El meu bloc: http://blocs.mesvilaweb.cat/xcapdevila

    ResponElimina
  3. Gràcies a tu. De fet l'escrit meu té una segona part que incideix més en el que tu apuntes: el model del 10A contraposat amb la setmana que l'ha seguit...i les que vindran que, tant de bó no sigui així, duen un camí molt diferent a la feina, tenaç, callada i a llarg termini de BCN Decideix.
    Tinc curiositat, però, pels "prismes diferents". A què et refereixes?.

    ResponElimina
  4. Bé, jo no he estat mai afiliat ni a la JNC, ni al Reagrupament.cat ni a SI, i és més, algunes d'aquestes organitzacions m'han semblat desafortunades o errònies en els seus plantejaments. Això pot donar aquests "prismes diferents", però en tot cas, el més important ara és insistir en les coincidències i no tant en les diferències. El teu bloc -insdisteixo- té apunts molt interessants.

    ResponElimina
  5. OK. Ara entenc. Els prismes com a trajectòries. De tota manera estar afiliat només representa, al meu parer, una experiència organitzativa i personal (sovint la millor part) però pot tenir més coneixement polític una persona que mai hagi estat afiliada enlloc. De fet no és gens estrany.
    Ens seguim!.

    ResponElimina