507. La violència espanyolista ni és terrorisme ni és notícia: casos recents

Com és habitual la violència espanyolista continua essent sistemàticament amagada pels mitjans de comunicació. Per això, des de les xarxes és important denunciar-la ja que amagar-la és una manera de donar-li cobertura. Aquests atacs, més matussers són a part dels habituals del “nacionalisme banal” espanyolista com la recent “anècdota” on el seleccionador de la sub19 va arrencar amb violència la bandera asturiana a un dels seus jugadors. La federació, enlloc de rellevar-lo, ha fet públic que prohibeix que s’ensenyi cap altra bandera que l’espanyola, la franquista amb un altre escut, a les celebracions.

Aquesta darrera setmana hem tingut nous exemples de “l’altra” violència, el terrorisme. El terrorisme espanyolista tracta bàsicament d’aterroritzar l’adversari polític amb amenaces o el seu assassinat. Al País Valencià, per exemple, fou assassinat Guillem Agulló o recentment el jove Pertur per cridar Visca el Barça amb les connotacions que, encara avui, té aquest crit. Al País Valencià, també, ha estat atacada, altre cop, una seu de Compromís. No és la primera vegada: el desembre ho fou la de València i les seus del Bloc i ERPV ha patit atemptats amb bomba. Fa només uns dies uns espanyolistes van interrompre la presentació d’un llibre provocant el terror entre el públic a la mateixa València. Provoca un esglai pensar que tots aquests atacs no generen ni una condemna política o judicial, una investigació o una detenció. Impunitat absoluta pel terrorisme espanyolista.

Altres exemples aquesta mateixa setmana els tenim al País Basc. La seu d’Etxerat, associació de familiars de presos bascos, a Gasteiz era assaltada, espanyada la porta i robats els seus ordinadors. Hores abans el govern espanyolista, PP i PSOE, prohibia una marxa d’Etxerat. Connivència?. I uns dies abans l’alcaldessa d’Andoain rebia una sèrie de cartes amenaçant-la de mort “A Espanya som acostumats a posar grans solucions als grans mals que se’ns presenten i vosaltres sou aquests grans mals (...) les províncies bascongades continuaran essent part d’Espanya i vosaltres, arribat el moment, morireu com espanyols acompanyats del vostre fàstic”. El mes anterior fou la batllia de Lasarte, també de Bildu, qui va rebre notes amb el mateix sentit. El PSOE sí que va condemnar aquest fet. El PP no. A Lasarte, però, s’ha passat de les paraules als fets. El 3 de juliol van cremar l’entrada d’una taverna popular, el dia 25 van robar les banderes basques del mateix local i dos dies després van espanyar la porta i van accedir-hi provocant desperfectes i robant a l’anterior. Tots aquests atacs terroristes compten amb l’absolut silenci de la premsa qui, en canvi, esbomba el més mínim gest de disconformitat contra l’espanyolisme a les províncies ocupades. A Catalunya, malauradament, també s'han produït darrerament força atacs similars ja reportats anteriorment a les entrades 244, 286 i 384 d'aquest blog.

Nota: en aquest article hi ha referenciades accions violentes espanyolistes per aterroritzar políticament al País Valencià, 6 més al País Basc i 6 a Catalunya. De les 18 cap ha aparegut a mitjans com 'La Vanguardia', 'El Periódico' i només una a TV3.