divendres, 8 de juliol del 2011

498. La sectarització, malaltia infantil de l'independentisme

Arran de les eleccions locals s'ha vist la cruesa de la divisió independentista. La comparació amb Bildu (on encara caldria incorporar Aralar) és terrible. A moltes ciutats l'independentisme ha quedat fora per haver-se presentat dividit en 2 opcions: Lleida, Granollers... o fins i tot 3: Tarragona, Sabadell, Terrassa, Blanes.. a d'altres s'ha imposat l'opció més potent, la CUP: Mataró, Sant Cugat, Girona (amb Rcat), Reus...o bé ERC: Granollers. La culpa no és només de les diferents opcions que han presentat legítimament candidatura. La responsabilitat serà ara persistir en les diferències enlloc de cercar complicitats. El problema és que la sectarització s'han enquistat dins les formacions independentistes.
- el vot independentista s'ha esberlat des de 2003 per un sol motiu: l'error tàctic d'ERC de sotmetre's al PSOE tot plegat no hagués passat i ara podríem estar parlant de 2.000 regidors independentistes.
- Molta de la gent que ha quedat a ERC s'ha tancat sobre si mateixa defensant els tripartits amb arguments varis: pluja fina, socialització, mà estesa als federalistes...i ara li costa fer un gir. Li costa però ho comença a fer. Trobar més retrets no ajuda.
- Molta gent de Reagrupament i Solidaritat són ara "càrrecs". En un exèrcit de cent soldats és fàcil ser oficial. Hi ha un estol d'executives fantasma repartits pel país. No és el mateix ser “militant de” que “membre de l'executiva de”, “coordinador de” o “responsable de comunicació de”. Per tot plegat algunes d'aquestes persones són primer del partit i després independentistes. A més tenen la tendència a afirmar que la resta no són “independentistes de debò”.
- A la CUP s'ha fet una gran feina a nivell local però té el repte d'obrir els casals i les seves activitats sobretot a ciutats grans. Moltes CUP locals a ciutats mitjanes són grups estancs amb un projecte propi molt ben definit però poc permeable. A nivell nacional, fins ara, han preferit no participar, o fer-ho a part, en les grans accions unitàries (manifestacions pel dret a decidir...)
- I finalment el pitjor de tot. Cada grup ha celebrat els seus guanys propis. ERC els 1390 regidors, CUP els 101, SI 48 i Rcat 41. I quan ho feien, sobretot a twitter o comentaris a digitals es feia amb insults a la resta, menyspreus o burles. Aquesta dinàmica és absolutament destructiva i pròpia de secta. Cap grup independentista ha felicitat a la resta.
A Catalunya hi ha 9.137 regidors. Si algú es pensa que cal celebrar tenir-ne 1.000, 100 o 50 i menysprear la resta s'equivoca.

3 comentaris:

  1. Gran i trista veritat. No m'agrada comparar-me amb els bascs però aquest cop ho han fet bé.

    ResponElimina
  2. Tens tota la raó. Res m'emprenya més que els comentaris a la xarxa on els independentistes s'acusen entre ells de "botiflers". Es respecta més als unionistes que als del mateix costat.

    ResponElimina
  3. Coincideixo molt amb els 2. Tant costaria comprometre's a no insultar més a cap independentista.

    ResponElimina