La proposta de promoure l’abstenció des de l’independentisme feta per una 13 persones obre un debat que, soterradament, ja fa setmanes que dura. La meitat dels signants formen part de Solidaritat que és qui està cercant suports per promoure aquesta estratègia.
Sovint el govern espanyol deia que d’ETA només li interessava la declaració que anunciés l’abandonament de les armes. Doncs ara moltes persones residents a Catalunya l’únic que els interessa del Parlament de Madrid és una declaració reconeixent la independència. Res més. Des d’aquesta perspectiva les eleccions estatals són poc rellevants.
La proposta de l’abstenció activa és, però, poc pràctica. En primer lloc com es diferencia l’abstenció activa de la passiva?. I l’abstenció independentista o l’espanyolista?. En segon lloc quin benefici treu l’independentisme de no tenir representació institucional?. I en tercer lloc per quin motiu l’independentisme ha de perdre cap oportunitat per a visualitzar-se unit?. Ha costat molts anys sortir de les catacumbes. Fins el 1992 ni tant sols hi havia una alternativa electoral. Tornar a aquest escenari seria un retrocés.
En canvi, com diu S. Cot, “Fa anys que Heribert Barrera diu el mateix, i ningú no li fa cas. Cal replantejar l'estratègia del catalanisme a Madrid, deixar de donar suport sistemàtic a qualsevol govern que no tingui majoria, abandonar la tàctica del peix al cove i desestimar unes contrapartides conjunturals que, al capdavall, sempre acaben essent reversibles. El fil que relliga Francesc Cambó amb Josep Antoni Duran Lleida i Joan Ridao no dóna més de si.” Si l’independentisme es torna a presentar amb la voluntat de “fer pedagogia” o caure “simpàtic s’equivocarà.
El 9 de juliol Heribert Barrera va deixar clares les dues condicions que permetrien avançar al moviment nacional:
1.- La unitat dels partits independentistes
2.- El boicot a les institucions espanyoles
L’absentisme parlamentari d’una coalició indepedentista unitària relliga ambdues, permet posar a prova la unitat en unes eleccions menors (les espanyoles) i plantar cara a l’estat. Una hàbil tàctica fins i tot permetria, amb poca presència a l’hemicicle, obtenir recursos de l’estat per combatre’l. Visualitzaria un independentisme diferent que ja no vol pactes i va de cara.
Tot plegat en un escenari on el PP obtindrà una majoria absoluta inqüestionable. L’aparició d’una opció que unís els independentistes (ERC, SI, Rcat, Dcat i CUP) i que qüestionés la legitimitat de les institucions de l’estat des de dintre seria una doble victòria. Encara que només obtingués un escó per Barcelona. Un escó que callés i així fes un crit eixordador de llibertat. Però per fer-ho cal molta generositat, qualitat que no sobra en els partits independentistes.
Anar i repetir i repetir fins fer-se pesats, que volem decidir sobre el nostre futur. És la via més que no tenir representació. Si això passes segur que es traurien una llei per no permetre la presència de partits no nacionalistes espanyols.
ResponEliminaTambé és opció però després de veure els diversos partits independentistes que anàven a fer-ho i no ho han fet quina seguretat tenim de que ara compleixin el seu compromís?.
ResponEliminaI si canvien la llei és una demostració de què els hi fas mal. No veig cap cop més dur per un parlament ilegítim que no anar-hi.
Doncs ara moltes persones residents a Catalunya l’únic que els interessa del Parlament de Madrid és una declaració reconeixent la independència....
ResponEliminaNo, no , de Madrid no hem d'esperar absolutament res. Prescindim-ne totalment, però toquem-los els collons. Hem de ser-hi per fer ingovernable el seu estat.
L’aparició d’una opció que unís els independentistes (ERC, SI, Rcat, Dcat i CUP) i que qüestionés la legitimitat de les institucions de l’estat des de dintre seria una doble victòria.
ResponEliminaTens tota la raó: s'ha parlat d'Alfred Bosch i no em sembla malament. Tenim amagat, però, un crac que faria trempar i crearia unanimitats: Miquel Calzada
Jaume,
ResponElimina1) Esperar del Parlament de Madrid una declaració reconeixent la independència és molt similar a no esperar-res. Ep!, que aquesta declaració que s’espera és a posteriori a la pròpia independència. Com Sèrbia i Kosovo, per exemple. Una declaració de reconeixement d’un fet consumat.
2) Alfred Bosch és interessant, va donar suport a ERC però seria assumible per la resta de faccions. L’altre nom que cites apareixerà precisament si ara ho fem bé. Però té un repte més important que unes eleccions espanyoles.
Adjunto també la resposta d’Enric Canela a la proposta segons ha publicat al BGS:
Enric I. Canela diu:
juliol 27, 2011 a les 5:04 pm
Jordi,
Amb els principis de seients buits estaria totalment d’acord amb una candidatura unitària, sí i només si això s’acomplís. Altrament, que cadascú faci.
La meva previsió és que CiU anirà de totes, té opcions i per això dic: que facin com els bascos, allà no tenim res més a fer.
Comento com a Anònim perquè no puc fer sortir el meu nom de cap manera. Ja em perdonareu. Em dic Josep Maria Sala i el meu correu és sala2109@eresmas.com
ResponEliminaL'únic que no m'ha agradat de l'article és llegir que la meitat de les persones que fan la proposta pertanyen a Solidaritat. La proposta no és nova i penso que els que treballem per assolir un Estat Propi el primer que hem de fer és deixar de banda la partitocràcia.
Si la candidatura única entre partits independentistes esdevingués una realitat, seria el primer en donar-li suport, però dubto que ERC estigui d'acord en l'absentisme.
Penso que una bona iniciativa seria una Agrupació d’Electors, doncs és la societat civil la que ens farà avançar. Els polítics no ens portaran enlloc fins que no ho vegin a tocar.
Segons la legislació electoral espanyola, una agrupació d’electors és un conjunt de ciutadans que s’associa temporalment amb l’única finalitat de presentar una candidatura a unes determinades eleccions.
Per tal de presentar candidatures, les agrupacions d’electors necessiten presentar un nombre mínim de signatures:
1.En les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat, cal l’1% dels inscrits en el cens electoral de la respectiva circumscripció electoral.
Estic segur que si el Moviment per la Independència s’hi impliqués, ho aconseguiríem.
Josep Maria,
ResponEliminaL'iniciativa que es comenta al principi és a favor de l'abstenció que té els greus problemes que cites i cita l'article.
La segona part de l'article parla d'absentisme que és presentar-se però no ocupar, o fer-ho testimonialment, els escons. Tens raó en el que dius però sense partits una nova iniciativa absentista pot aparèixer com una altra capelleta. Cal fer un esforç per a què els diferents partits facin front comú. Això no exclou, necessàriament, la proposta de l'agrupació d'electors però sense partits, ara per ara, serà difícil presentar una llista i, sobretot preparar una campanya que costa uns 400.000 €.
Més aportacions de suport a la proposta:
ResponEliminahttp://tarbaniker.blogspot.com/2011/07/candidatura-unitaria-absentista-les.html#comment-form
http://www.deumil.cat/bloc/2011/07/30/canela/n%E2%80%99estem-farts/