dimarts, 6 de novembre del 2012

567. Eleccions plebiscitàries, constituents o autonòmiques

Les eleccions autonòmiques anticipades tenien tres possibles escenaris:
1) Eleccions plebiscitàries. Una vegada fracassada la via autonomista representada per la ficció del “pacte fiscal” plantejar un referèndum per la via dels fets. En aquest cas, donat que el Regne d’Espanya prohibeix fer un referèndum, mostra clara del seu tarannà anti democràtic, el mateix govern podia convocar-lo per la via dels fets: unes eleccions plebiscitàries amb dos bàndols: el sí a la independència i el no.
2) Eleccions constituents. Arran de la manifestació de l’onze de setembre de 2012 endegar un procés cap a un nou estat. Aquest suposa que una cambra constituent inicii la constitució de l’estat propi. En aquest cas no es pregunta al poble si cal endengar el procés sinó que s’inicia directament.
3) Eleccions autonòmiques. El govern es sent feble o ha fracassat i, o bé renuncia a governar o bé fa un procés electoral per sortir reforçat.

En el primer cas les eleccions serien un referèndum encobert com ja va advertir el propi govern estatal. És obvi que no ha estat així doncs, no només no s’han presentat dos blocs sinó que tant l’unionisme com l’independentisme s’han dividit ad eternum.
En el segon cas cada partit aprofita les eleccions per presentar la seva llista i tenir més pes en el procés constituent. El nou parlament resultant acordaria els passos d’aquest procés que culminarien en unes eleccions plebiscitàries. Tal i com s’han presentat les eleccions es fa difícil veure si hi ha un procés constituent en marxa. Les propostes electorals no van en aquest sentit ni tant sols per part de la coalició que ha convocat les eleccions.
Tot i que els dies posteriors a la manifestació, i la convocatòria d’eleccions, semblava que aquestes tindrien un caràcter plebiscitari o, si més no constituent, els fets ens estan apropant a unes eleccions on el govern simplement cerca de sortir reforçat. Després de la pluja de decisions anti socials conegudes amb l’eufemisme de retallades el govern pot, no només, no retrocedir en suports parlamentaris sinó que ampliar-los. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada