3) CADECA, Vidal-Quadras i els “Ñ”. L’any 1992 l’independentisme entrava al parlament amb 6 escons i, com és normal en processos seccesionistes, l’unionisme es radicalitzava. Va sorgir llavors la campanya més gran de l’espanyolisme contra la immersió. Primer es van crear grups d’agitació: Associació Tolerància liderada pel signant del manifest dels 2.300 Antonio Robles, “afectats” per la immersió com CADECA que es va arribar a inventar atemptats de suposats independentistes, APB de mestres, FADICE i es reactiva la Miguel de Cervantes. A part d’un manifest molt mediatitzat van endegar una campanya de carrer amb lemes com “Defensa la teva llengua” (en castellà)o “En castellano también, por favor” i milers de lletres Ñ encerclades, van realitzar desenes d’actes, a zones de Tarragona van ocupar escoles, van tancar-se al parlament, van realitzar una caravana per la tolerància lingüística a nivell estatal, sabotejar actes i van tenir altaveus com l’ABC i la seva portada de “Com Franco però a l’inrevès” (1993). Un exemple prou gràfic fou la situació viscuda a Salou on van forçar la castellanització parcial de les aules. I és prou gràfic perquè els mateixos pares hi van renunciar un any després. Paral·lelament Vidal-Quadras imposa una línia dura al PP oposada a la immersió i amb aquesta postura aconsegueix passar de 158.000 vots a 420.000. Fou la campanya més potent mai feta contra la immersió però va acabar com les altres dues: el 1994 el TC va declarar constitucional la llei de normalització després d’un procés d’onze anys, però sobretot, el 1996 el PP pactava amb CiU i desactivava tot el seu suport als lerrouxistes. Vidal Quadras era decapitat i CADECA o FADICE es dissolien. Robles era molt clar: “En quan hem deixat de ser-los útils políticament, ens han abandonat de forma vergonyant”. Resultat: el 1998 s’aprovava una nova llei de normalització més dura que l’anterior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada