El nom d'aquest bloc és una contradicció expressa.
Les utopies són per definició impossibles però si fem una ullada a la història veurem que han estat els utòpics els qui han escrit les pàgines més brillants de la història.
L'utòpic Nelson Mandela que va creure un dia que l'apartheid es podia derrocar, Mahatma Gandhi que va albirar un futur on la Índia seria independent, Xanana Gusmao que va envellir a la presó per un Tímor sobirà i qui actualment el presideix, el militar Hugo Chávez empresonat per un cop d'estat fracassat i que actualment dirigeix Venezuela, el poble jueu exiliat durant segles somniant amb la utopia promesa o Iàsser Arafat que vivia la utopia de tornar al seu poble i dirigir-lo, Lenin va viure com un proscrit i va dirigir una revolució que va canviar el món, George Washington qui va creure que era possible crear uns estats units a Amèrica separats de la corona britànica o les militants sufragistes que van unir-se en la utopia de poder votar.
Els idealistes són els motors de les societats i, com deia el poeta William B. Yeats referint-se a l'alçament independentista irlandès de 1916: "Una horrible bellesa ha nascut". Aquell alçament va fracassar i els seus promotors van pensar que la independència irlandesa era una utopia. Ho era. Però una utopia possible i el 1921 els anglesos començaven la retirada d'Irlanda.
Les utopies tenen un suau gust de menta, un alè de romanticisme però a vegades esdevenen possibles...i llavors neix una horrible bellesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada