649. Mor en combat a Ucraïna el màxim comandant txetxè

Isa Munàev tenia 49 anys i va caure a Debaltseve el dia 1 de febrer. La bossa de Debaltseve havia estat rodejada per les forces pro russes del Donbass i es troba en situació de setge. Munàev era un mite vivent del moviment txetxè i el darrer general que havia combatut, i sobreviscut, a les dues guerres russo-txetxenes.

Nascut el 20 de maig de 1.965 el general Munàev era un policia de la capital txetxena, Grozny, quan va esclatar el conflicte secessionista amb Rússia. A la primera guerra (1994-1996) va estar proper al president txetxè Djokhar Dudàiev i destacà amb el grau de coronel. A la segona (1999-2009) fou nomenat comandant militar de la capital pel llavors president Aslan Maskhàdov essent ascendit al grau de general quan les tropes txetxenes es van retirar a les muntanyes. Malferit va aconseguir creuar al Caucas fins a Geòrgia i  arribar a Dinamarca l’any 2004 on va aconseguir la ciutadania i va organitzar un grup de suport a la lluita txetxena laica anomenat Svobodny Kavkaz (Caucas Lliure). El 2007 es va distanciar del cap txetxè Doku Umàrov arran del gir d’aquest d’apartar-se de la independència txetxena i prioritzar l’islamisme.

Quan va esclatar el conflicte entre Rússia i Ucraïna Munàev va encapçalar el Batalló Dudàiev de voluntaris txetxens per tornar a combatre contra Rússia. En aquesta lluita va ser assassinat per les milícies armades per Rússia i les tropes russes que són ”de vacances” a Ucraïna. El president txetxè Ramzan Kadírov, titella de Rússia, ha afirmat que la mort de Munàev es deu a diferències internes entre els combatents txetxens, n’ha acusat a la CIA i ha fet una crida per a que retornin a Txetxènia enlloc de lluitar en un conflicte aliè. Ha oblidat mencionar els molts txetxens que ell ha enviat a lluitar al costat de Rússia.

Munàev ha estat succeït per Adam Osmàev. El nou comandant va ser capturat a Odessa acusat de voler assassinar Vladímir Putin. Va passar tres anys a presó. L’esposa d’Osmàev, Amina Okueva, és la portaveu del Batalló Dudàev i ell mateix ha estat nomenat pel govern de la República de Txetxènia-Ichkeria com el seu representant a Ucraïna.

L’altre batalló txetxè que combat al costat d’Ucraïna és el Xeic Mansur de caire islamista i dirigit per Muslim Cheberloevsky també veterà de les dues guerres russos-txetxenes. Cal destacar que els combatents txetxens que van a combatre a Ucraïna viuen a estats europeus com a refugiats i perden aquest dret en marxar a lluitar a Ucraïna pel que perden totes les comoditats per lluitar contra els eu antic enemic.

648. La tercera gran manifestació per l'occità ja té data: 24.10.2015

L'emplaçament serà la ciutat de Montpelhièr. L'objectiu aplegar 40.000 persones per la llengua occitana. La convocatòria serà impulsada per la Coordinacion per la Lenga Occitana formada per l'Institut d'Estudis Occitans (IEO) i les escoles en llengua occitana: Calandretas.

La manifestació serà la tercera gran marxa per l'occità després de la de Carcassona (2005), Besièrs (2007), Carcassona (2009) i Tolosa (2012). En totes elles vam ser molts els i les catalanes que vam manifestar-nos de forma solidària. Aquesta dinàmica de mobilitzacions ha transformat notablement la situació de la llengua que, tot i això manté "fenomèns de regression e lo perilh de mai en mai gròs que menaça la lenga". Per aquests dos motius s'ha convocat la "granda mobilizacion per l’occitan".

Per obtenir més informacions es pot contactar amb: coordinacion.perlalengaoccitana@gmail.com o bé subscriure's a 'La Setmana' que conté un fum d'informacions cada setmana sobre el moviment occità.

647. Al Qaida reivindica l'assassinat d'un dirigent tuareg

Baye Ag Hamdy havia destacat al capdavant del Mouvement National por la Libération de l’Azawad (MNLA) la formació que lluita per la independència del territori tuareg de l'actual Mali. Ag Hamdy, antic diputat, fou assassinat per desconeguts el passat 26 de gener, déu dies després de que l'MNLA celebrés els tres anys de la proclamació de la independència de l'Azawad. Part d'aquest territori és avui administrat i controlat per l'MNLA que s'enfronta al mateix temps amb l'exèrcit de Mali i grups islamistes.

El 6 de febrer Al Qaida al Magreb Islàmic (AQMI) reivindicava l'assassinat en una emboscada del dirigent tuareg amb un comunicat a l'agència mauritana El Khabar. Ag Hamdy s'havia incorporat a l'MNLA l'any 2012. El moviment tuareg va llençar una revolta secessionista contra Mali el 17 de gener de 2012 amb un notable èxit militar. Mali ha utilitzat els grups islamistes com AQMI i MUJAO contra el moviment nacional tuareg esdevenint còmplice, per tant, del fonamentalisme islàmic. Tres dies després de l'assassinat un atac suïcida atacava una posició dels tuaregs. Set dels atacants es feien esclatar i dos eren capturats per l'MNLA mentre la resta podien fugir.

Altres articles sobre la qüestió tuareg:

31. Qui hi ha darrera el segrest?. El rei del desert

529. Claus per a entendre el futur del vesper libi
593. La quarta revolta tuareg, beneficiada de la intervenció francesa a Mali

646. Els tuaregs de l'Azawad celebren 3 anys de precària independència 

Darrer vídeo de Baye Ag Hamdi (MNLA) abans de morir assassinat:

646. Els tuaregs de l'Azawad celebren 3 anys de precària independència

Dissabte 17 de gener de 2.015 els tuaregs, coneguts com a “homes blaus”, celebraven amb diversos actes els tres anys del seu alçament. Les banderes de l’Azawad onejaven i es pintaven a les parets de les poblacions del nord de Mali. Azawad és el nom pel que es coneix el sempre somniat estat tuareg del Sahel.
La caiguda del govern libi de Moammar al-Gaddafi, l’any 2011, va tenir un impacte immediat als estats veïns. Un dels efectes fou la marxa de milers de tuaregs cap a Mali i Níger. Els qui van fugir no ho van fer sols. Van endur-se amb ells molt armament i diner manllevat enmig de la crisi líbia. Segons la premsa de Mali es tractava de "combatents per l'alliberament de l'Azawad".
Entre els fugitius hi havia Ibrahim Ag Bahanga, qui va morir en estranyes circumstàncies el passat 26 d'agost de 2011 quan estava armant-se per reactivar la guerrilla tuareg contra Mali. Era perseguit per França, Argèlia i el propi Mali. La seva mort va suposar un alleugeriment per aquest darrer. Pocs dies abans de morir Bahanga ja apuntava un clar distanciament amb Gaddafi i deia que els tuareg havien de començar la seva lluita pròpia. Així ho va fer el seu successor, Ana Ag Ateyoub, considerat millor estrateg i més radical.

Arran de la revolució líbia s’havia fundat a Mali, el tuareg Mouvement National por la Libération de l’Azawad (MNLA) per a “defensar i valoritzar la política pacífica” tot condemnant “la violència i el terrorisme sota totes les formes”. Un dels seus dirigents, Moussa Ag Assarid, va aclarir els objectius del grup: “Aquest cop és la independència o res”.

Amb aquests tres elements (caiguda de Gaddafi, refugiats tuaregs i MNLA) es donaven les condicions per una nova revolta tuareg, la quarta. Va ser l’ L’MNLA va llençar una ofensiva militar el 17 de gener de 2012 al voltant de la vila de Ménaka, a la regió de Gao del nord de Mali; ocupant ràpidament a les altres dues regions tuaregs: Kidal i Timbuctu. Els xocs posteriors van provocar, segons les Nacions Unides, uns 125.000 refugiats. Alts oficials tuaregs de l’exèrcit estatal van desertar amb armes cap a la guerrilla de l’MNLA que va controlar un terç del país ja el mes d’abril de 2012. El dia 6 d’aquell mes va proclamar-se la independència de l’Azawad. Tot i no ser reconeguda internacionalment a efectes reals sí que existeix. L’MNLA va aixecar un estat al mig del desert del Sahel, emetent documents d’identitat imprescindibles per circular per l’Azawad i aprofitant l’ofensiva franco-txadiana sobre Kidal per recuperar aquesta ciutat d’on els islamistes l’havien expulsat.

L’aparició de grups armats islamistes a la zona com Ansar Dine, aliada a Al-Qaida, el Mouvement Unicité et Jihad en Afrique de l’Ouest i Mouvement Islamique de l’Azawad va complicar l’escenari. Aquests nuclis van lluitar contra els secessionistes tuareg i atacar les zones que controlaven. L’MNLA va combatre contra els islamistes no sense problemes doncs els gihadistes van respondre amb atemptats suïcides al propi Kidal contra edificis de l’MNLA. Malgrat això el moviment tuareg va arribar a acords puntuals aprofitant-se tant dels islamistes com dels seus adversaris pro occidentals. De fet el president de l’anomenat Consell Transitori de l’Estat de l’Azawad, Bilal Ag Acherif, va visitar París reunint-se al govern francès per obtenir suport en la lluita contra els islamistes.
L’any 2013 Mali i Azawad van signar un acord amb una treva i el retorn de l’administració de Mali a la ciutat de Kidal. Tot i que es va implementar, amb no pocs incidents, el maig de 2014 la treva es va trencar: Les forces tuareg van conquerir Kidal i van refusar l’intent de l’exèrcit regular per recuperar-la. Des de llavors, amb una posició de força, el moviment de Bilal Ag Acherif reclama negociacions al govern. L’estat tuareg existeix de facto, precari però innegable. Les negociacions, doncs, s’haurien de centrar en fer-lo efectiu o bé articular una via per a que Mali accepti un autogovern molt similar a una independència.

Article publicat a 'El Periódico' 
Versió en castellà

645. Divisions a la nació navajo sota el pretext de la llengua

Els navajo, o diné, són la nació índia dels Estats Units d'Amèrica amb més territori i un autogovern més potent. El conflicte que viu ara la Navajo Nation té més a veure amb els interessos polítics que amb la llengua; però aquesta s'utilitza de pretext. 

L'origen el trobem en el veterà president navajo Ben Shelly, de 67 anys. A les darreres eleccions Shelly va quedar setè amb menys del 5 % dels vots i va perdre el poder sobre una comunitat de més de 300.000 indis amb territori a Arizona, Nou Mèxic i Utah. Una comunitat que havia deixat amb el 52 % d'atur. També s'havia vist afectat per les seves excel·lents relacions amb el club de rugby Washington Redskins. Molts militants indis acusen a aquest club de promoure el racisme amb el seu nom de Redskins (Pells rojes) i, per tant, s'han posicionat contra Shelly. El Moviment Indi Americà (AIM) ha celebrat diverses concentracions contra clubs que usen denominacions pejoratives o emblemes sobre els indis.

Chris Deschene fou vetat com a presidenciable per no conèixer prou el diné

El segon lloc a les eleccions primàries va quedar Chris Deschene, de 42 anys, i ex congressista per Arizona. En primer lloc va quedar el qui fou president dues legislatures Joe Shirley Jr, també de 67 anys.

Una de les condicions de la nació navajo pels seus presidents és un bon coneixement de la llengua. Això li dóna prestigi i permet que aquesta no quedi arraconada al reducte folklòric. La llengua navajo, diné bizaad, de la família na-dené i del sub grup atapascà, té 170.000 parlants dels que més de 7.000 són monolingües. Per tant és parlada per un 65 % de la població el que li suposa una “mala salut de ferro” de cara a sobreviure en el futur.

Ben Shelly continua com a president interí tot i haver perdut les primàries

El fet que Deschene no tingués un bon domini del diné havia provocat una notable polèmica fins que el consell tribal va eliminar la condició. Però just abans de l'elecció Shelly va vetar (tenia poders per fer-ho) l'anul·lació de la condició i la va restaurar. Deschene llavors es va negar a passar un examen sobre el seu domini del navajo. El novembre, doncs, Deschene va quedar inhabilitat per la seva manca de domini de la llengua i Shelly, malgrat no tenir prou suport popular, ha estat investit com a nou president de forma interina. El debat, doncs, és si cal prioritzar la pervivència de la llengua o la voluntat majoritària de la nació. De moment Shirley, tercer en discòrdia, ja ha dit que troba que reinstaurar la condició de la llengua és “un desastre” i no ha participat en la cerimònia de nomenament de Shelly.

Ara, tot és pendent d'una decisió del tribunal navajo però el més probable serà un nou procés electoral entre Shirley i l'empresari Russell Begaye qui va quedar tercer a les eleccions. Aquestes es realitzaran el 4 d'agost i costaran més de 300.000 dòlars.

644. Projecció de 'Tibet. Des de l'exili' a Barcelona

Serà al Poble Nou (Barcelona) dilluns 19 a les set de la tarda on es projectarà el documental de Villy Jandro sobre el procés legal emprès contra membres del Partit Comunista Xinès a l'Audiència Nacional de l'Estat Espanyol, relatat a través dels testimonis d'alguns dels seus protagonistes. 

És una anàlisi de la situació de desemparament del poble tibetà davant la pressió econòmica del gegant asiàtic. Amb el títol 'Tibet. Des de l'exili', el treball presenta els testimonis dels protagonistes del procés i de dissidents i expresoners polítics tibetans, que des de l'exili a l'Índia i el Nepal, analitzen la situació actual i les possibles sortides d'un conflicte que, ara també, afecta el nostre país. La projecció es farà al Centre Cívic del Parc Sandaru.

 

643. Festival del Tibet i manifestació a Barcelona

El Festival del Tibet i dels Drets Humans s'ha organitzat per commemorar el 20é Aniversari de la Fundació Casa del Tibet. Va començar el passat 6 de desembre amb l'inauguració del Mandala del Buda de la Medicina dirigida pels monjos de Gaden Jangtse Tsawa Khangtsen. També ha comptat amb la presència del dissident cec xinès Chen Guangchen.

Dels actes convocats destaquen la manifestació del 10 de desembre, coincidint amb el "Dia dels Drets Humans", i la conferència, el jorn següent, sobre "Drets Humans al Tibet i la Xina" conjuntament amb José Elías Esteve Moltó, el advocat que va redactar les querelles contra líders xinesos pel genocidi del poble tibetà. Tanmateix s'han organitzat actes diaris com ara:

Dilluns 8 de desembre a les 18h: documental "Kicking Boundaries" *
El documental Kicking Boundaries mostra el primer equip tibetà de futbol femení, un projecte social que utilitza l'esport com a eina de transformació. Podràs entrar a les vides de les jugadores, experimentar la seva lluita i les seves esperances i veure-les treballar pel seu somni de, un dia, fer el debut internacional representant el Tibet. Hi seran presents en l'estrena el director del Tibetan National Football Team, Kalsang Dhondup, i Bernat Font, músic català i un dels compositors de la banda sonora de la pel·lícula.

Dimarts 9 de desembre a les 20h "Sikyong. La revolució política de la XIV Dalai Lama"
Documental que analitza el procés democràtic viscut a la comunitat tibetana a l'exili a partir de la transferència dels poders polítics de la XIV Dalai Lama a favor del Sikyong Lobsang Sangay, el primer líder polític elegit democràticament al Tibet i que fa ben poc va visitar Catalunya.

Dimecres 10 de desembre de 16:30 a 17:30h.- Dissolució del Mandala del Buda de la Medicina amb els monjos Gaden Jangtse Tsawa Khangtsen
18h.- Marxa pacífica pel centre de Barcelona per cridar l'atenció sobre la qüestió del Tibet i la urgència en obrir un espai per al diàleg entre el Govern de la Xina i els representants del Govern Tibetà a l'Exili. Sortida des de la seu de la Fundació Casa del Tibet (c/ Rosselló 181 - entre Aribau i Muntaner) cap a Plaça Sant Jaume.

Dijous 11 de desembre a les 20h: Conferència: "Drets humans al Tibet i la Xina"
Entrada lliure (donatiu voluntari)

Divendres 12 de desembre a les 20h documental: "Tibet des de l'exili"
Documental sobre el procés legal emprès contra membres del Partit Comunista Xinès a l'Audiència Nacional d'Espanya, relatat a través dels testimonis d'alguns dels seus protagonistes. Una anàlisi de la situació de desemparament del poble tibetà davant la pressió econòmica del gegant asiàtic. El 2014 l'Executiu de Mariano Rajoy emprèn una reforma exprés de la justícia universal per tancar el cas. Hi serà present en l'estrena el director de la pel·lícula Villy Jandro.

Dissabte 13 de desembre: Celebració del 25é aniversari del Premi Nobel de la Pau a S.S. el Dalai Lama a les18h.- Projecció del documental "Dalai Lama: de una vida a otra"
A les 19h.- Cants i balls del Tibet interpretats per la Comunitat Tibetana

Diumenge 14 de desembre a les 18h: Reunió amb els socis pel 20é aniversari de la Fundació Casa del Tibet.

Si no s'indica el contrari els actes se celebraran a la Casa del Tibet (C/ Rosselló, 181). 
Programa complet.

642. Barrejant els Beatles amb The Cure

El disc de tribut a Paul McCartney, 'The Art of McCartney', inclou dues aportacions de The Cure. La primera és la cançó 'Hello Goodbye' que signa el grup i la segona és 'C moon' on només hi intervé el vocalista, Robert Smith. Es tracta de veritables curiositats on es pot comprovar el producte de barrejar peces de l'estil Beatles amb la veu i el toc de The Cure. A 'Hello Goodbye', la primera peça del grup britànic en sis anys, intervé el fill de Paul McCartney als teclats.