Els navajo, o diné, són la nació índia dels Estats Units
d'Amèrica amb més territori i un autogovern més potent. El conflicte que viu
ara la Navajo Nation té més a veure amb els interessos polítics que amb la
llengua; però aquesta s'utilitza de pretext.
L'origen el trobem en el veterà president navajo Ben
Shelly, de 67 anys. A les darreres eleccions Shelly va quedar setè amb menys
del 5 % dels vots i va perdre el poder sobre una comunitat de més de 300.000
indis amb territori a Arizona, Nou Mèxic i Utah. Una comunitat que havia deixat
amb el 52 % d'atur. També s'havia vist afectat per les seves excel·lents
relacions amb el club de rugby Washington Redskins. Molts militants indis
acusen a aquest club de promoure el racisme amb el seu nom de Redskins (Pells
rojes) i, per tant, s'han posicionat contra Shelly. El Moviment Indi Americà
(AIM) ha celebrat diverses concentracions contra clubs que usen denominacions
pejoratives o emblemes sobre els indis.
Chris Deschene fou vetat com a presidenciable per no conèixer prou el diné
El segon lloc a les eleccions primàries va quedar Chris
Deschene, de 42 anys, i ex congressista per Arizona. En primer lloc va quedar
el qui fou president dues legislatures Joe Shirley Jr, també de 67 anys.
Una de les condicions de la nació navajo pels seus
presidents és un bon coneixement de la llengua. Això li dóna prestigi i permet
que aquesta no quedi arraconada al reducte folklòric. La llengua navajo, diné
bizaad, de la família na-dené i del sub grup atapascà, té 170.000 parlants dels
que més de 7.000 són monolingües. Per tant és parlada per un 65 % de la
població el que li suposa una “mala salut de ferro” de cara a sobreviure en el
futur.
Ben Shelly continua com a president interí tot i haver perdut les primàries
El fet que Deschene no tingués un bon domini del diné
havia provocat una notable polèmica fins que el consell tribal va eliminar la
condició. Però just abans de l'elecció Shelly va vetar (tenia poders per
fer-ho) l'anul·lació de la condició i la va restaurar. Deschene llavors es va
negar a passar un examen sobre el seu domini del navajo. El novembre, doncs,
Deschene va quedar inhabilitat per la seva manca de domini de la llengua i
Shelly, malgrat no tenir prou suport popular, ha estat investit com a nou president de forma interina. El debat, doncs, és si cal prioritzar la
pervivència de la llengua o la voluntat majoritària de la nació. De moment
Shirley, tercer en discòrdia, ja ha dit que troba que reinstaurar la condició
de la llengua és “un desastre” i no ha participat en la cerimònia de nomenament
de Shelly.
Ara, tot és pendent d'una decisió del tribunal navajo
però el més probable serà un nou procés electoral entre Shirley i l'empresari
Russell Begaye qui va quedar tercer a les eleccions. Aquestes es realitzaran el
4 d'agost i costaran més de 300.000 dòlars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada