diumenge, 21 de maig de 2017

683. 12.000 persones es manifesten per l'oficialitat del gaèlic a Irlanda del Nord

El cercle blanc sobre fons vermell va inundar el centre de Belfast, que ahir, més que mai, va tornar a ser Beal Feirste, el seu nom original, en gaèlic irlandès. El nou logo de l'emergent moviment per l'oficialitat del gaèlic s'ha fet enormement popular als carrers i a les xarxes socials. Aquesta eina ha servit per a arribar a sectors joves que, fins ara, restaven allunyats del moviment per la llengua massa vinculat a grups tradicionalistes com Conradh na Gaeilge. El lema és clar 'Acht na Gaeilge anois!' (Llei per al Gaèlic ara). Sota aquesta divisa, el nou moviment An Lá Dearg (El dia vermell) va convocar una de les major mobilitzacions a favor de la llengua a Irlanda del Nord.

Entre els manifestants hi havia membres del Sinn Féin com John Finucane qui va destacar que "avui, sobretot, demostrem que és falsa la tesi del DUP (partit unionista pro britànic, majoritari a Irlanda del Nord) de que només un grapat de persones, poques, estan a favor d'una llei per a la llengua irlandesa" .De fet la marxa va iniciar-se al Cultúrlann McAdam ÓFiaich, veritable pulmó que ha revitalitzat la vida gaèlica a la ciutat. Des dels anys seixanta, quan sis famílies van decidir recuperar al gaèlic a Belfast i van crear una "Gaeltacht" o zona on s'hi parla el gaèlic com a mitjà principal de comunicació. Avui, tot i que minoritari es torna a parlar de forma diària i com a llengua materna. Entre els manifestants del 20 de maig hi havia famílies que han recuperat de la llengua.

Un element essencial en la recuperació del gaèlic han estat les escoles. La primera escola en gaèlic va obrir el 1970 a Belfast per a ser reconeguda, oficialment, catorze anys més tard. Des de 1978 funcionen llars d'infants en gaèlic i l'any 2000 va crear-se l'oficial Comhairle na Gaelsclaíochta per a gestionar l'escolarització per immersió en llengua gaèlica. Actualment 5.000 alumnes aprenen en gaèlic a prop d'un centenar d'escoles tot i que només existeix un institut de secundària, o Gaelcholáiste. Molts d'aquestes alumnes marxaven el 20 de maig pels carrers de la capital nord-irlandesa en un clam que demana un pas més: oficialitzar la llengua pròpia d'Irlanda. Tenen a favor l'entusiasme i el creixement demogràfic front el mur unionista. En contra que els unionistes veten cada petit pas que dóna la llengua gaèlica a nivell institucional.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada