diumenge, 15 de desembre del 2013

604. Les dues preguntes, un mal menor





Hi ha la sensació que una consulta amb dues preguntes és, de fet, una consulta amb trampa. Els arguments són prou clars, entre ells:

- La pregunta d’Escòcia ha estat validada per un dels Estats més potents del món, el Regne Unit, i, de fet per l’Unió Europea.

- La pregunta escocesa: “Vol vostè que Escòcia esdevingui un Estat independent?” és clara. No admet debats. Les preguntes catalanes, amb resultats ajustats, duran a un atzucac d’interpretacions variables. 

- Les dues preguntes afebliran sempre la resposta del sí i, en ser poc clares, duran a una menor participació.

- La primera pregunta catalana és d’un to naïf preocupant, no té cap sentit. La paraula Estat té diversos significats en dret internacional: Estat és Baviera, Texas, Espanya o Andorra. No era Estat, per decisió pròpia, la Líbia de Gaddafi.

Dit tot plegat, aquest ha estat un mal menor per tres raons. 

La primera és que s’ha aconseguit que ICV-EUiA, formació bàsicament unionista, entri en el bloc dels convocants de la consulta. Això era vital per afeblir el bloc dels opositors a la consulta. De fet la pregunta era en mans d’ICV-EuiA i tothom ho sabia. Els resultats electorals no van deixar una altra opció. S’ha volgut fer creure que UDC i tenia un paper decisiu però no era així. El partit democristià no tenia cap pes en les negociacions ja que el seu poder està fortament limitat pel seu perfil i per dependre, de fet, del seu partit coaligat: CDC. 

En segon lloc la pregunta deixa en situació d’escac al PSOE català. No hi ha cap motiu polític per a que s’hi oposi si exceptuem la seva submissió al Carrer Ferraz. Amb la doble pregunta el PSOE català queda dinamitat i entregat a l’unionisme radical definitivament. 
 
La tercera raó és definitiva. El Regne d’Espanya s’oposarà amb totes les seves forces a que se celebri cap consulta. Té les armes, els diners i la seva legalitat interna a favor. Aquesta és la següent fase de la lluita: si es celebrarà el referèndum o no. I en aquest sentit la(es) pregunta (es) passen a segon lloc. Per això era tant important afeblir els qui s’oposen a la consulta. I per això el text de la pregunta, tot i que erroni, no és substancial. Si Espanya s’en surt evitant la consulta el procés derivarà probablement en una declaració unilateral i la pregunta només serà ratificar aquesta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada