533. Sopar de celebració de la victòria de Montjuïc

Diuen els espanyols que els catalans celebrem una derrota. No és cert, commemorem -no celebrem- l’Onze de Setembre per no oblidar mai que aquell dia ens van prendre la llibertat nacional. Dit això, és cert que els catalans no acostumem a celebrar les, moltes, victòries que hem obtingut. Una d’elles fou la victòria a la Batalla de Montjuïc.

El 26 de gener de 1641, un immens exèrcit castellà format per 23.000 soldats va arribar a Barcelona per esclafar la revolta dels Segadors. Al davant van trobar 6.000 catalans disposats a defensar la ciutat. La batalla fou una monumental victòria catalana. La matança de castellans, més i millor armats, es calcula que fou de 1.500 individus. Segons la crònica van morir-hi 32 patriotes, defensant la ciutat.

Al capdavant de la defensa hi havia La Coronela , unitat militar formada per civils, per la gent del poble (artistes, menestrals, etc.). Creiem que aquesta gent, els Sense Nom, els sense sigles, el poble en definitiva, és qui sempre ha defensat Catalunya. Ens hi sentim hereus i en seguim l’exemple. El govern no els farà mai cap homenatge, ni els partits, però La Coronela segueix viva: som nosaltres, tots i totes. Volem celebrar aquella victòria seva que, en definitiva també fou la nostra.

Per fer-ho, celebrarem un sopar el proper 27 de Gener de 2012. Ho farem a partir de dos quarts de nou (20:30) a.

Restaurant 22 Alfa, 115 (Carrer Badajoz 115 – Barcelona)

Preu 19:00.

Menú: Pica-pica, Graellada de carn i Pastís de Xocolata.

Tindrem com a convidat en:

Josep Pinyol i Balasch (Cornellà de Llobregat, 1952). Llicenciat en Història Moderna i Contemporània i empresari. L'any 1980 va escriure “Senyera”, un manual d'història dels Països Catalans. Des de que va publicar “ La Sobirania Nacional ” (1982), ha aprofundit en tots els aspectes de la “via democràtica” a la independència. Després de la creació de desenes de nous Estats a l'Europa de l'Est va ser el coordinador i coautor del llibre “República Catalana” (1992). Arran de la celebració del “Día de las Fuerzas Armadas” espanyoles (maig del 2000) va redactar “L'exèrcit contra Barcelona”.

La publicació del llibre “ La Declaració Unilateral d'Independència. Estratègia per proclamar Catalunya nou Estat de la Unió Europea ”(2010) fou un revulsiu per al moviment independentista. Suposava trencar el mite que el procés cap a la independència passava per convocar un referèndum previ dins la legalitat espanyola. Pinyol va teoritzar que al DUI era una via més ràpida i factible com ha demostrat Kosovo. Entenem per DUI la declaració unilateral per part d’una majoria de 68 diputats/des del Parlament català. De fet, aquest sopar és continuació del que vam fer el 8 de Novembre amb Antoni Batista on ens va anunciar que la DUI seria probablement la fórmula utilitzada, en un futur proper, per la majoria independentista al Parlament basc, per proclamar-hi l’Estat Basc.

Convoquen conjuntament :

Grup dels Sense Nom

Ara o Mai