543. Soldats turcs pengen fotos de guerrillers kurds morts

La burla sobre els cadàvers és, possiblement, una de les expressions més repulsives de l'ésser humà. La humiliació sobre presos iraqians per part de militars nord-americans va dur una gran polèmica. Si qui ho fa són militars turcs hi ha un estrany silenci. Recentment aquests han pengat a la xarxa social facebook imatges de guerrillers i guerrilleres kurds/es assassinats. Les imatges són d'una alta duresa i no són recomanables de veure per persones sensibles.
Només recordar que Turquia vol entrar a la Unió Europea. De totes i tots depèn que no ho faci.

542. Alerta dels innu de Canadà sobre els rens

Els Innu són una nació indígena de l’extrem nord del Canadà. La seva combativitat té renom en plantar cara a l’absorció cultural occidental. Innu Nation encapçala les seves reivindicacions. Tot i no sumar ni 20.000 membres, aquesta nació ha estat objecte de diversos estudis, el més recomanable el de Survival.

Aquest any els innu han denunciat que l’explotació salvatge de Canadà sobre els seus recursos naturals està afectant la població de rens (coneguts allà com a caribús). Aquest animal és bàsic en la cultura innu. De fet els indis han calculat que els 900.000 exemplars que hi havia fa uns anys són actualment uns 75.000. Això suposa una reculada del 90 %. L’explotació minera i les carreterres n’estan essent les principals culpables.

541. El bilingüisme entès pels supremacistes castellans: el cas de la TV asturiana

Astúries és un exemple del que l’estat espanyol fa quan no té davant un moviment fort en defensa de la llengua pròpia. L’asturià té una salut relativament bona però els partits majoritaris en són indiferents. Tot i que 6 dels 10 partits més votats són a favor de l'oficialitat.  i el moviment reivindicatiu feble. La Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana mostra un cert esgotament i recentment s’ha creat la Iniciativa pol Asturianu precisament en reacció a la inactivitat de la Xunta.

Fa 6 anys es va crear la Televisió del Principat d’Astúries. És moment de fer balanç de les 34.000 hores de programació de la cadena regional. A nivell de llengua els espanyols deixen clar el què entenen per bilingüisme. Només 1250 hores s’han fet en asturià. Un 3.7 % de la programació. Actualment emet 220 hores l’any en asturià. Tot i això l’audiència en asturià és bona ja que ha passat de 15.000 telespectadors el 2007 a 70.000 el 2010.

540. Una flamarada sense precedents

Dissabte 31 de maig es van realitzar una desena de concentracions simultànies a diverses ciutats de l’estat francès reivindicant una llei per les llengües minoritzades de la república. La data no era casual, coincideix al bell mig de la campanya de les eleccions presidencials on tothom malda per introduir les seves reivindicacions en l’agenda política. Però no tothom és capaç de coordinar una acció com la del 31 de març. De fet, pocs moviments tenen la capacitat de mobilització que va demostrar el moviment de defensa de les llengües minoritzades. Dels 6 principals candidats 3 es neguen a donar fer cap millora: Sarkozy, la filla de Le Pen i el genocida comunista Melenchon. Tres, en canvi, han assegurat que ratificaran la Carta: Hollande, l’ecologista Joly (que ahir es va manifestar a Tolosa) i Bayrou (qui, personalment, s’adiu més al meu posicionament polític).

A Tolosa (Occitània) s'hi van aplegar 25.000 persones entre elles el president llenguadocià, a Kemper (Bretanya) 10.000, a Perpinyà 7.150 en un lip dub que s’ha convertit en record mundial, a Baiona (Iparralde, Euskal Herria) foren 7.000. Altres mobilitzacions van tenir lloc a Aiacciu (Còrsega), Lille (Flandes), Metz (Lorena), Estrasburg (Alsàcia), Poitiers i l’arpitana Annecy.

A Catalunya sud s’ha celebrat l’èxit del lip dub però no han mancat les crítiques, malauradament habituals, pròpies de l’arrogància sud-catalana. Que si cal usar la llengua tot l’any, que el to era massa festiu, que  les reivindicacions eren menors... Per qui segueixi l’evolució de les nacions sense estat a l’hexàgon des dels anys vuitanta tot plegat fa riure per no plorar. La situació és radicalment inversa a com es vol vendre. L’èxit del 31 de març és l’èxit del treball seriós, pragmàtic i sobretot intel·ligent de persones com l’occità David Grosclaude o el bretó Tangi Louarn. Ens explicarem:

-        Comparar allò incomparable. Comparar la repressió francesa a l’espanyola és fer-ho amb dos magnituds incomparables. París ha estat implacable, des de 1789, en menystenir i anorrerar cultures. El genocidi repetit a Bretanya (St. Aubin Cormier, Bonnets rouges, chouans, Conlie o encara a la segona guerra mundial) n’és un dels exemples.

-       Assumir la realitat i treballar en clau optimista. La primera mobilització per l’occità a la TV, els anys vuitanta, va aplegar 300 persones. Ahir van desfilar més de 25.000. Des de la Catalunya Sud hi ha un sovintejat menyspreu a les reivindicacions occitanes i a la pròpia llengua “que no la parla ningú”. Qui hagi anat a alguna manifestació occitana haurà comprovat el to lúdic i festiu, l’alegria de les fanfàrries, de qui sap que ho ha perdut tot i que qualsevol pas endavant és una victòria. Lluny d’aquest optimisme vivim a la Catalunya espanyola sempre planyent-se del maltractament rebut per un estat que no té cap motiu per respectar-nos doncs ens ha derrotat militarment. A Catalunya acostumem a viure oblidant que som un país militarment sotmès i sorprenent-nos cada jorn a que ens tractin com a tal. Sempre estem disposats a denunciar vexacions però les victòries passen desaparcebudes.

-        Coordinar-se és un gran actiu. L’arrogància malaltissa dles sud catalans s’estén a un altre comentari sovintejat. “Els bascos no ens han ajudat mai, per què ho hem de fer nosaltres?”. Ahir a Baiona hi havia 7.000 bascos i 7.000 catalans a Perpinyà. Separats potser serien febles. Coordinant la seva acció i fent-ho també amb bretons, corsos o alsacians van convertir una mobilització en històrica. El dia que entenem que les mobilitzacions coordinades amb Euskadi i Galícia ens donen més força aquell dia l’espanyolisme potser començarà a recular. Encara més, occitans i bretons, impulsors de la iniciativa han aconseguit que per primera vegada hi hagués concentracions al Flandes francès, Arpitània o altres indrets com Metz o Poitiers.

-        Demandes pragmàtiques i possibles. La mobilització del dia 31 demana una llei de llengües i la ratificació de la Carta Europea de les Llengües. En algun cas el bilingüisme (a Còrsega) o fins i tot l’oficialitat. Vist des del sud poden semblar reivindicacions menors però tenen l’enorme virtut de ser possibles i han aconseguit el que pretenien: atraure una massa social. Les mobilitzacions han començat a traure molts joves des de fa uns anys, en molts casos adolescents (ados en argot francès) que han derruït el tòpic que les nostres llengües són patrimoni d’una avis rurals. La força d’un moviment es mesura en la seva capacitat de sumar.

Ahir molta gent va plorar. El que va passar era una utopia fa només 10 anys. Cal recordar, en aquest moment, persones com l’occità Robèrt Lafont, els bretons Roparz Hemon, Per Denez, Youenn Olier o Alan Heusaff, l’alsacià doctor Iffig o els catalans Jordi Barre o Robert Avril entre molts d'altres. Ells, en la més obscura nit van mantenir viva una petita guspira que ahir van encendre’s com una flamarada. Hem tornat. I per quedar-nos.  

Annex: Recull de premsa de l'estat francès

o http://www.ladepeche.fr/article/2012/04/01/1320534-manifestation-pour-l-occitan-la-longue-marche-de-toulouse.html
o http://midi-pyrenees.france3.fr/info/des-milliers-de-voix-pour-l-occitan-73219754.html
o http://www.lindependant.fr/2012/04/01/30-000-voix-a-toulouse-pour-l-occitan,128005.php
o http://www.laprovence.com/article/a-la-une/un-millier-de-provencaux-ont-defendu-loccitan-a-toulouse
o http://www.ladepeche.fr/article/2012/04/01/1320493-la-metropole-occitane.html
o http://www.ladepeche.fr/article/2012/03/31/1320084-la-nouvelle-vague-occitane.html
o http://www.letelegramme.com/ig/generales/regions/bretagne/la-defense-des-langues-regionales-en-france-01-04-2012-1653364.php
o http://www.lefigaro.fr/flash-actu/2012/03/31/97001-20120331FILWWW00382-manifestations-pour-les-langues-regionales.php
o http://www.sudouest.fr/2012/04/01/une-loi-pour-clore-le-debat-675648-710.php
o http://www.laprovence.com/article/a-la-une/manifestation-a-toulouse-samedi-pour-la-defense-des-langues-occitanes
o http://www.niouzes.org/lettres-langue-francaise/668916-manifestation-toulouse-samedi-pour-la-defense-des-langues-occitanes.html
o http://www.lindependant.fr/2012/03/31/a-bonne-ecole,127667.php
o http://carredinfo.fr/contre-le-concept-un-etat-une-langue-les-occitans-demandent-aux-candidats-de-se-positionner-8942
o http://www.rtl.fr/actualites/politique/article/de-quimper-a-toulouse-ils-manifestent-pour-leur-langue-regionale-7746121704

o  http://www.lasetmana.fr/anem-oc/3173-las-primieras-fotos-de-la-manifestacion
o http://www.gara.net/azkenak/03/332053/eu/Markak-hautsita-milaka-lagunek-euskararen-ofizialtasuna-aldarrikatu-dute-Baionan
o http://www.agencebretagnepresse.com/fetch.php?id=25362
o http://quimper.letelegramme.com/local/finistere-sud/quimper/ville/defense-des-langues-regionales-8-000-manifestants-a-quimper-31-03-2012-1650417.php
o http://www.ouest-france.fr/actu/actuDet_-Langues-regionales.-De-10-000-a-12-000-manifestants-a-Quimper-[Videos]_39382-2061396_actu.Htm
o http://www.ouest-france.fr/GaleriePhoto/galerie_-Defense-des-langues-regionales_-2061535_actu.Htm
o http://infurmazione.unita-naziunale.org/16559/corse-mobilisations-pour-les-langues-minoritaires-plus-de-300-personnes-sur-aiacciu-des-dizaines-de-milliers-sur-tout-le-territoire-colonial/2012/
o http://www.dna.fr/societe/2012/04/01/ce-serait-chic-de-parler-alsacien
o http://tempsreel.nouvelobs.com/topnews/20120331.REU3130/manifestations-en-faveur-des-langues-regionales.html
o http://observers.france24.com/fr/content/20120404-defenseurs-langues-regionales-mobilisent-approche-presidentielle-francaise-occitan-basque-breton-toulouse
o http://www.jornalet.com/nova/54/de-milierats-de-personas-manifestan-per-una-lei-per-la-lenga-occitana

539. Sense dret a dir-se “Anaís” ...per què la “í” no existeix en francès

La deriva xovinista de l’estat francès arriba, a vegades, a extrems còmics. A finsla de l’any passat el registre civil de Tolosa de Llenguadoc es va negar a registrar un infant amb el nom occità d’Alaís. L’argument és que la “í” no existeix en l’alfabet francès. Ja fa uns anys un cas similar va passar amb el nom “Martí” i l’occità “Loís”. Curiosament, però, el mateix registre va acceptar l’occitana “Anaís” o el mateix “Loís” a Anaís.

A Bretanya ja van passar per un cas similar. El 1966 la revista ‘Time’ fa un reportatge sobre la família Goarnic. Mireille i l’escultor de Pont-Aven Jean-Jacques Le Goarnic o Goarnig (forma bretona) tenien 12 fills els anys 1950s i 1960s. Van decidir batejar-los amb noms bretons. Havien format part de la colònia de Keranna a París però van retornar a Bretanya. En el cas dels 6 primers no hi va haver pas problema: Garlonn, Patrig, Katell, Gwenn, Yann i Morgann. A partir del setè l’estat es va negar a reconèixer als noms: Adraboran, Maiwenn, Gwendal, Diwezha, Sklerijenn i Brann. No foren registrats i, oficialment, no existien: no podrien casar-se, votar o tenir drets sanitaris. París es basava en la llei de 1803 per la què limitava l’elecció de noms arran del desgavell causat per la llibertat de noms decretada per un decret de la revolució de 1792. La parella no va cedir i, amb el suport d’Alain Guel i Glenmor, va denunciar el “racisme pur i simple” dels francesos. “Aquests infants no tenen drets. Són entitats inexistents. Els hi ha estat refusada l’admissió a les escoles. Han estat perseguits i ridiculitzats. És terrible. Tot el què volem és una solució humana i ningú amb capacitat oficial sembla interessat”. El 1966 els francesos van canviar la llei permetent tots els noms que no fossin ofensius. Com no era retroactiva els Goaric van continuar fora de la llei. Els anys 1970s la parella va dur el cas a la Cort de La Haia al•legant el tractat de 1532. El tribunal va acordar que els 6 infants eren “ciutadans euroeeus de nacionalitat bretona” malgrat que l’estat francès no els hi donés la ciutadania. El New York Times va recollir la notícia. Finalment el gener de 1976 l’estat francès va acordar la restitució de tots els drets als fills dels Goarnic. El més jove tenia 12 anys i el més gran 19.

538. Japó desvia ajudes de Fukushima als baleners

El desastre de la central nuclear de Fukushima ha suposat la creació de partides pressupostaries especials del govern japonès. Una d’elles és inquientant. Es tracta de 21 milions d’€ que són anats directament a la flota balenera. La japonesa és la flota balenera més temible del món i causa cada any notables pèrdues. L’organització Sea Shepherd és de les poques que utilitza tots els mitjans de lluita per combatre-la. Amb notable èxit per cert. Japó ha dut Sea Shepherd als tribunals a diversos estats amb èxit variable. Una part dels diners destinats als baleners, de fet, s’ha desviat a les forces de seguretat nipones que acompanyen la flota de pescadors. Evidentment l’objectiu és usar aquests diners per combatre, també amb tots els mitjans possibles, les forces de Sea Shepherd. Per tot plegat 18 organitzacions ecologistes i ambientalistes japoneses han protestat davant aquest desviament de fons que podrien anar als veritables damnificats del tsunami.

29M Tenim la solució : Independència

El 29 de març es farà la vaga general en contra de les retallades socials i laborals. Pels que som indepes, aquesta vaga i la conseqüent manifestació no és la solució a les decisions que venen de Madrid.

Però podem aprofitar l'oportunitat per tornar a fer visible quina és la solució per Catalunya.

29M tenim la solució: INDEPENDÈNCIA

Omplim la mani d'estelades.

Fes córrer la veu:

- twitter (#OmplimLaManidEstelades, #29MIndependència...)

- facebook

- blocs

- correus electrònics

- expliqueu-ho a la família, amics, veïns, companys de feina...

Depèn de nosaltres salvar Catalunya.

Fem que l'independentisme influenciï en la manifestació.

Imatge per imprimir en format A3

- Barcelona: a les 18.00h al Pg. de Gràcia amb Av. Diagonal
- Girona: a les 19.00h a la rotonda del Rellotge de la Devesa
- Tarragona: a les 18.00h a la plaça de la Font
- Lleida: a les 18.00h a la plaça de Ricard Viñes
- Tortosa: concentració a les 12.00h a la plaça Barcelona (davant dels Mercats)
- Manresa: a les 12.00 a la plaça de l'Onze de Setembre
- Tàrrega: a les 12.30 a la plaça del Carme (el Pati)
- La Seu d'Urgell: a les 18.00 al passeig de Joan Brudieu
- El Vendrell: a les 12.00 al C. del Nord
- Reus: a les 11.30, concentració a la plaça del Mercadal

537. Puyol dona suport a la campanya per l'esterilització

La recessió econòmica està provocant un creixement en els abandonaments d'animals. Per això, la Comissió Interlocutora de Protectores d’Animals de Catalunya (CIPAC), entitat creada el 2007 ha endegat la campanya "Mil raons per fer-ho". Aquesta té el suport de l’Ajuntament de Barcelona. L'objectiu és conscienciar la població de la importància de controlar la natalitat dels animals de companyia i evitar d’aquesta manera les elevades xifres d’abandonament de gats, gossos i fures que patim al nostre país.

A la campanya podran participar tots els propietaris d’animals de tot Catalunya que els vulguin esterilitzar i/o identificar amb microxip.
Les persones propietaries d’animals de la ciutat de Barcelona hauran de signar un document d’autorització, en el mateix centre veterinari, per censar els seus animals a l’Ajuntament, mitjançant la CIPAC i de manera totalment gratuïta.
Els i les que no siguin de la ciutat comtal, poden censar els seus animals directament a l'ajuntament del seu municipi, però no és obligatori per inscriure's en aquesta campanya. El jugador del Barça, Carles Puyol, ha donat suport a la campanya prestant la seva imatge pública. Una bona iniciativa.

I vinculada a aquesta notícia, en Lluís del barri del Clot ens fa saber que regalen onze cadellets huskys. En un mes i mig, en cas de no trobar acollida els sacrificaran. Podeu deixar un missatge el blog si sou interessats/des. Un exemple clar de perquè calia aquesta campanya.

536. Homenatge als antics components del Regiment Pirinenc nº1

Divendres 23 de març a les 19.00h tindrà lloc l’ homenatge als antics components del Regiment Pirinenc nº1. Aquest acte es farà a la seu del CADCI, a la Rambla Santa Mònica nº10 de Barcelona.

El Regiment Pirinenc Nº 1 de Catalunya fou l’única força militar que ha tingut la Generalitat de Catalunya d’ençà de la Guerra de Successió. Els seus components foren escollits entre joves catalanistes de diverses organitzacions i partits destacant CADCI, Estat Català, JEREC, FNEC, Nosaltres Sols!, Palestra, Partit Català Proletari. Tot i les diverses ideologies els unia l’amor a Catalunya i la passió per l’alpinisme, lluitaren una guerra a dos fronts contra el feixisme per una banda i contra la Federació Anarquista Ibérica i els estalinistes per l’altre, aprofitem aquest acte per escoltar les veus dels veterans d’aquesta unitat d’elit i les opinions dels experts

L’homenatge comptarà amb la presència de Reinald Benet de Caperà, president de l’Associació de Components del Regiment Pirinenc nº1 i els últims veterans d’aquest regiment. A més, es farà una taula rodona en la que participaran els historiadors Antonio Gascón, Jaume de Ramon, i Armand Samanet.

535. Les raons de la vaga de fam per la llengua a Mallorca

L'u de març de 2012 Jaume Bonet va començar una vaga de fam a Mallorca en defensa de la seva, la nostra, llengua. El PP, arribat al govern balear amb el pretext de la crisi econòmica no ha dut a terme cap mesura de reactivació econòmica a les Illes. Ben bé al contrari la situació empitjora i el PP aprofita l'estada al govern per llençar una ofensiva sense precedent per "fer recular al màxim" la nostra llengua. El PP ha :
- creat la modalitat de castellà dels premis Ciutat de Palma
- eliminat la minsa ajuda de 300.000 € per les publicacions en la llengua pròpia de les Balears
- Com diu el vaguista de fam: "L'atac del govern per exterminar la llengua sí que és radical"
- iniciat els tràmits per substituir tòpònims en català per topònims en castellà com ara Maó o Palma
- Tràmit de l'eliminació del decret de sanitat on els usuaris tenen dret a ser atesos en la llengua de la seva elecció
- Proposta de derogar el decret de mínims pel que al menys el 50 % de l'ensenyament ha de ser en català
- El darrer cop, el més dur, ha estat l'anunci de la supressió del requisit de saber la llengua pròpia de les Balears per a ser funcionari autonòmic a les Illes.
Per tot plegat Jaume Bonet ha començat una protesta, pas en solitari, que requereix el màxim de suport. A les Illes, avui, s'hi decideix el futur de la nostra llengua. Els castellanoparlants han matat per imposar la seva llengua. Els catalanoparlants estem decidits a morir per defensar la nostra.
, http://youtu.be/v67mu_Go4og