299. Assemblea conjunta de les bases de Reagrupament i Solidaritat

L’aplec d’Arenys va visualitzar una fredor entre els assistents i els dirigents de Reagrupament i Solidaritat. El que un any abans éren aclamacions ara són dubtes. Quan es reclama la unitat entre les dues forces l’argument més usat és que tots els unionistes no van units. És cert.
La qüestió és que no es demana la unitat entre tots els independentistes. L’esquerra independentista (i l’ordre de les paraules no és casual) s’organitza a ERC, prioritzant legítimament pactes amb el PSOE per sobre de tot. També hi ha l’independentisme rupturista que, en un acte de maduresa, han decidit no presentar-se a les autonòmiques. Els gradualistes continuen majoritàriament a CiU esperant que el “peix al cove” al final ompli el cove. Fins i tot hi ha independentistes a Iniciativa que prioritzen l’acció social o d’altres, molts, abstencionistes actius.
Per tant és un argument falaç que es demani la unitat de tots els independentistes. El que s’està demanant és la unitat entre 2 projectes bessons basats en la declaració unilateral i la regeneració democràtica. Cap diferència ideològica justifica l'alt risc de presentar dues candidatures idèntiques.
Precisament la diferència que argumenten és a l’hora de decidir les llistes. En aquest aspecte competeixen per veure qui ha estat més obert i democràtic. Si realment són tant moviments de base com pretenen, enlloc de distanciar-se en com escullen les llistes, consultarien a les seves bases sobre un tema tant important. Reagrupament, per exemple, va consultar els associats per decidir el nom de la candidatura. Fou un mètode fàcil i efectiu. Per què no consultar ara?. El mateix ha fet Solidaritat. Ha fet un immens esforç per escollir els candidats i en canvi no és capaç d’organitzar una votació per internet o una assemblea on els adherits votin si volen, o no, una coalició?.

De moment militants de base d'ambdues formacions ja han convocat una assemblea conjunta al Fossar de les Moreres dimarts dia 5. L'actor Joel Joan ha anunciat el seu suport a la iniciativa.

298. Les primàries d'UPD

El partit ultra unionista Unió, Progrés i Democràcia celebra eleccions primàries el dissabte 2 d'octubre. Aquesta formació, bàsicament escindida del també nacionalista espanyol PSOE, té una minsa presència a Catalunya. Al País Valencià competeix amb formacions d'extrema dreta ja fa anys implantades i a les Illes amb l'omnipresència del PP.
La seva feblesa a Catalunya té 3 motius: manca de militància, la coincidència amb Ciutadans i les discussions internes. Enmig d'un cert secret, fa uns dies ha arribat a Barcelona un equip de màrqueting procedent de la metropoli per a preparar les eleccions. A Catalunya no en sabem. S'hi estaran 2 mesos i...cap a casa. UPD té un discurs basat en la supremacia del castellà i de la unitat espanyola. Allò més greu és que aquest discurs emana de la constitució espanyola que els nostres partits parlamentaris han decidit acatar.
Al contrari que C'anos, el seu germà bessó ha optat per un procediment molt democràtic per escollir els seus candidats. Les eleccions primàries són una mostra de valentia dels qui es presenten. En aquest cas són 5 candidats, que no és poc. El procediment és molt més democràtic que el de C'anos que ha ungit el seu líder com a candidat sense cap consulta a les bases.
És un fet notable que noves formacions com la pròpia UPD, Alternativa de Govern o Solidaritat Catalana facin propostes tant radicalment democràtiques. És una demostració que el sistema de partits té un problema. L'eix nacional condiciona el debat polític però després d'aquest eix hi ha una reforma pendent: la democratització dels partit polítics per passar d'una partitocràcia a una democràcia. UPD no ofereix un canvi radical en aquest sentit però que la seva militància esculli els candidats és una bona notícia.

297. Els encerts del tripartit

Les expectatives electorals corroboren que l’experiència del segon tripartit ha estat un error per part d’ERC. Donar la Generalitat a qui manifesta que combatrà l’independentisme o que la independència és decadència és pervertir els vots rebuts. Dit tot això, per a fer justícia, no és cert que ERC no hagi fet res al govern des d’un punt de vista nacional. Donem-hi un cop d’ull:

Llengua
- Acord amb Nokia per aconseguir un 75 % de mòbils en català.
- Decret dels cinemes: 50 % en català
- Decret de coneixements mínims de professors universitaris fixes de català
- Ha aconseguit que el PSOE no tanqués Ràdio 4 (l’antena en gallega sí es va tancar)
- Suport a entitats de foment de la llengua: 3 M només per a Òmnium
- Increment notable de cursos de català fins als 2.000.
- El pressupost més alt de la història pels CNL.
- Fira de literatura de Frankfurt
- Biennal de Venècia
- Per primer cop l’Expolangues de París s’ha dedicat a una llengua sense estat
- Codi de consum que explicita que tot consumidor té dret a ser atès en català
- Llei d’acollida prioritzant el català

Seleccions esportives
- Reconeixement d’una quinzena de seleccions.
- Ingrés de l’hoquei de patinatge a la Sudamericana i participació als campionats.
- Retirada de la federació espanyola de la competició de bitlles davant la participació catalana

Països Catalans
-Suport a les entitats que defensen la llengua arreu dels Països Catalans. Entre 2003-2007 2,6 milions d’€ per ACPV, 130.000 per Òmnium de Catalunya Nord, 144.000 per Escola Valenciana i quantitats similars per les entitats de la Franja. A L’Alguer ha finançat els actes del “retrobament”.
- Refer l’Institut Ramon Llull amb acords amb el Consell General de Catalunya Nord, el govern balear, Andorra o la xarxa de ciutats valencianes.
- Intervenció decisiva en la construcció del gran centre educatiu d’El Soler per La Bressola que ha costat 3 milions d’€. Negociacions amb l’estat francès que ha assumit part del manteniment.
- S’ha aconseguit que el govern espanyol financi entitats pel valencià amb 1 M d’€ el 2008 bàsicament per Escola Valenciana o 600.000 per Obra Cultural Balear
- Acords de la TDT amb Aragó, Balears i Catalunya Nord

Altres
- Traspàs limitat de Rodalies
- Traspàs de Castell de Montjuic
- Obertura de delegacions internacionals
- No renovació de les freqüències de la COPE
- Organització de dues conferències de nacions sense estat de la Mediterrània

ERC, amb el tripartit, ha aconseguit fites rellevants que cal reconèixer. CiU no ho va fer en més de dues dècades. Aquest recull no justifica els anys de govern i més si tenim en compte els sacrificis fets per satisfer al PSOE: tancament de TV3 per ordre del ministre Montilla, pèssim model de finançament, espanyolització de TV3, 3ª hora de castellà, imposició de les estanqueres per part de Montilla, nul•la presència a Europa o el guirigall de l’estatut hiper amputat. Però la crítica, sense reconèixer els encerts, perd molta credibilitat.

296. “Gioa”, el retorn d’I Muvrini

I Muvrini és el grup capdavanter de la música corsa. Va més enllà de la tradicional polifonia illenca, compartida amb la veïna Sardenya. És dirigit pels germans Bernardini fills del cantant, i també poeta, Ghjuliu Bernardini. Poc a poc han anat afegint instruments i actualment ja arriben a la desena de components. Entre altres han col•laborat amb Sting o amb Lluís Llach. Amb el català i amb D. Gharabian van col•laborar en la peça “Vò lu mundu” trilingüe en català, cors i armeni. Políticament el grup es posiciona a favor de la nació corsa però opta per l’autonomia front L’Arcusgi o Canta u Populu Corsu que recolzen l’independentisme sense fisures.



“Gioia” és el tretzé àlbum del grup. Combina de forma natural els cants tradicionals illencs, amb la música corsa i certs elements pop que li donen un cert toc comercial sense perdre gens de l’”alma” de la música tradicional corsa. Destaquen les cançons “Inseme si pò” (junts es pot) o la melangiosa “O Corsica tu”.

295. ERC ja no pot ser el pal de paller

La direcció d’ERC no és conscient, encara, del que ha fet . Vivim un moment en que l’independentisme arriba a màxims de popularitat. I l’únic partit independentista al parlament afronta, en canvi, una forta patacada electoral. Aquesta, de retruc, donarà el govern a l’autonomisme claudicant. Donar el govern de la Generalitat al PSOE, a canvi de res, ha estat un error greu. Mentir, com feia Puigcercós el 2006, afirmant que: “Si el PSC no està per obrir un nou horitzó serà molt difícil que hi pactem” ha estat un acte que milers de persones no poden oblidar. Són les persones que van votar ERC amb l’esperança d’enfortir l’independentisme. I el seu vot fou per donar el govern al president més espanyolista que ha tingut mai la Generalitat.
ERC va tenir un paper essencial en l’abolició de la festa nacional espanyola de Catalunya. Els seus 21 diputats van aportar gairebé un terç dels vots necessaris. Reconegut això cal apuntar que només 31 dels 37 diputats del PSOE van votar contra l’abolició. Malgrat els 6 valents (sorpresa, entre ells, Joan Ferran abstenint-se!) la resta van seguir la consigna de Montilla. Ha estat un president nefast, espanyolista i mentider. Va sortir immediatament a disculpar-se de la decisió del parlament. No ens importen els gustos sàdics de Montilla. Hi té tot el dret. Però no pot afirmar que defensa els toros “perquè crec en la llibertat”. Segons Montilla els qui som a favor de no assassinar toros som en contra de la llibertat. I això ho diu una persona que creu que Catalunya no té llibertat per decidir el seu futur. Com va dir l’autodeterminació no és aplicable a Catalunya. Ara ha afegit que la independència suposarà decadència (més que la d’ara?). I el seu segon, M. Iceta, es vanta de dir “Combatrem l’independentisme”. Així entenen la llibertat aquesta gent.
El problema no és aquest. El problema és que ERC va regalar el govern a aquesta gent per a que, des d’allà combatin l’independentisme. I la presidència a un home que afirma que defensar les curses de braus és defensar la llibertat i la independència és una idea a combatre. Per tot plegat ERC, és un actor independentista vital, però no pot ser el pal de paller de l’independentisme. Ho fou entre 1992 i 2006. Des de llavors és més una crossa del PSOE. I ara hi ha independentistes que no volen ajudar a combatre l’independentisme. És senzill.

294. L'Occitan oficial en Catalonha

Una nova victòria. El parlament de la comunitat autònoma de Catalunya ha aprovat la Llei de l'Occità. El text estipula que la llengua és oficial a tot el Principat i que la Generalitat l'emprarà quan s'adreci als ciutadans o institucions de la Vall d’Aran. Ha estat una gran victòria dels defensors de la llengua occitana I ha quedat desactivat el reduccionisme localista que es limita a parlar d’aranès. Intenten fer passar el dialecte pel tot. L’aranès existeix, és clar i la llei especifica que és la llei de l’aranès a Aran. L’aranès és un dialecte del gascó que, alhora, és un dialecte de la llengua occitana. Com sempre hi ha qui dona la nota: tant PP com C's han criticat que una llei pensada per a la Vall d'Aran porti com a títol la llengua occitana. És com si volguéssin que una llei de protecció de l’espanyol a Puerto Rico fos la llei del”portoricense”. La seva deriva els fa entrar en contradiccions constants. Adjunts els comunicats celebrant la nova llei de l’Institut d’Estudis Occitans i el Cercle d’Agermanament Occitano Català:



22 setembre de 2010, per lo premier còp de son istòria, l’occitan es lenga oficiala.
Per un vòte istoric, lo Parlament de Catalonha a donat un estatut oficiau a la lenga occitana sus tot lo territòri catalan.
L’Institut d’Estudis Occitans saluda leis Aranés que sa determinacion a fach votar una lèi amb una majoritat grandarassa per lo Parlament de Catalonha, e lo govèrn catalan qu’a sauput respectar la diversitat culturala de son territòri.
L’adopcion d’aquest tèxte per lei deputats dona a nòstra lenga un estatut que jamai conoissèt. Devèn la tresena lenga oficiala de Catalonha. Aquesta decision pertòca prefondament lei tres milions
d’occitanofòns francés.
L’Estat e lei regions francesas devon tirar lei consequéncias d’aquest vòte. Es possible de donar a l’occitan la reconoissença que s’amerita sus l’ensems de son territòri (Aquitània, Miegjorn-
Pirenèus, Auvernha, Lemosin, Provença-Aups-Còsta d’Azur, una part de Ròse-Aups e de Peitau-Charanta e tanbèn dau Piemont italian).
Après l’adopcion dau Tractat de Lisbona (segon que l’Union Europèa "respècta la riquesa de sa diversitat culturala e linguistica"), e la reconoissença dei Lengas regionalas de França per la Constitucion Francesa en 2008, lo vòte istoric catalan afortís la necessitat de garantir lei drechs linguistics deis occitanofòns. Confirma la legitimitat de perseguir lei politicas linguisticas entraïnadas per lei collectivitats localas. Ramenta enfin sei devers a l’Estat francés : legiferar pron lèu per la lenga occitana e li donar en tota democracia la plaça que li revèn.


Letra del CAOC: la lei de l'occitan
Ièr (dijòus), a 12 oras, lo Parlament de Catalonha aprovèt la Lei de l’Occitan amb una granda majoritat. Un còp foguèt anunciat lo resultat de la votacion totes los diputats catalans se son levats e virats cap a la tribuna d’invitats per los aplaudir e totes nos avèm levat e nos avèm felicitat mutualament. Foguèron unas minutas de granda emocion. Pel CAOC mai encara, perquè la Lei a incorporat los cambiaments prepausats pel CAOC. Al Parlament, en mai de catalans i araneses i aviá tanben cinc occitans de Bearn, Gers e Bigorra e tres ladins de la Provincia Autonoma de Trento que s’interessan per l’autonomia d’Aran. Es una bona lei. Avèm perdut temps en una batesta per cambiar lo títol. Aquò es fait. Los novèls govèrns catalans auràn l’escasença de la perfeccionar. Ara aurem l’aisina mai convenent per promocionar l’occitan e las relacions occitano-catalanas a totes los nivèls. Aquesta llei de l’occità marca una fita històrica pel desplegament oficial de les relacions occitano-catalanes. És un pas endavant que calia fer després d’anys d’oficialitat de l’aranès a la Vall d’Aran. Ara és tota Catalunya que oficialitza l’occità en tot el seu territori i també les relacions occitano catalanes que històricament han tingut Catalunya i Occitània, especialment les contemporànies de l’Oficina de Relacions Meridionals i del Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC). Ara, aquestes relacions prenen una altra dimensió política i cultural que augura un gran futur pels nostres dos pobles. Aquesta llei de l’occità també ha despertat un interès inusual dels occitans perquè ha remogut les aigües plàcides i calmades de la rutina resignada a sobreviure enfront del procés d’assimilació engegat des de fa segles per l’estat francès. Saben, i en són conscients, que el pes de Catalunya pot fer bascular la balança a favor de l’estandardització de l’occità referencial, sense menystenir els grans dialectes occitans. Catalunya, que durant segles s’ha interessat pels afers occitans, per la llengua i la cultura occitana, per la situació occitana, per l’avenir de la nació occitana, i per ajudar a Loís Alibert a la normalització moderna de la llengua, ara completa el cicle de les quimeres, de les esperances i dels anhels històrics catalans i dóna llum verda a aquesta llei espectacular de l’occità, que és insòlita en la història de les relacions entre pobles germans, perquè afermarà, amb fe i esperança, l’estimació i col•laboració entre Occitània i Catalunya. I, principalment, ajudarà a salvar la gran nació occitana.

293. Romàrio i Bebeto també es presenten a les eleccions

El món del futbol i el polític són cada vegada més lligats. Als molts presidents o ex presidents de clubs de futbol que s’han presentat a eleccions ara cal afegir a dos jugadors campions del món l’any 1994.

Un d’ells va brillar al Barça, Romàrio, i es presenta pel Partit Socialista Brasiler. L’altre va brillar al Depor on el seu president, Lendoiro, va tenir diversos càrrecs polítics d’alçada amb el PP. Es tracta de Bebeto i es presenta pel Partit Democràtic Treballador. Curiosament els dos, que es presenten a diputats, han optat per formacions d’esquerra. El 3 d’octubre veurem si obtenen escó.

292. Quinzè Correllengua, un esforç monumental

La quinzena edició del Correllengua al País Valencià suposa un enorme esforç organitzatiu, vital i mobilitzador. Enguany és dedicat a l'escriptor de Castalla (l'Alcoià) Enric Valor. Valor fou qui va dir la famosa frase "el nostre valencià, el català de tots".

Pels derrotistes de sempre, aquells que xiuxiuejen que "el País Valencià està perdut" és un bany de realisme. A voltes un poble no és capaç de traduir políticament la seva vitalitat. Per incompetència dels seus líders, per divisió o per manca d'encert polític.
Les xifres et deixen bocabadat. Actes a 152 localitats, participació de fins a 120.000 estudiants, quinze edicions des de 1995, un programa d’activitats que es perllonga 2 mesos, amb activitats a 418 centres d’ensenyament, cercaviles pels carrers, conferències, debats, teatre, concerts, exposicions…Tot plegat es pot consultar en la plana web que detalla tots els actes de froma comarcal i ofereix material en diversos formats per a recolzar aquesta fabulosa iniciativa que ens fa sentir orgull de ser.
El Correllengua va iniciar-se divendres a Gandia (La Safor) on avui també es celebren diversos actes que clouen amb un concert amb La Gossa Sorda i Verd Cel.

291. El PSOE ha multiplicat per 4 les ajudes al règim del Marroc

Marroc és una monarquia on es tortura i es limiten tot tipus de llibertats. Fins i tot podríem afirmar que es tracta d'una autocràcia. La seva ocupació militar del Sàhara és motiu de patiment per desenes de milers de persones i l'ONU ha intentat per totes les vies de denunciar-la.

I quina actitud pren l'estat espanyol?. Doncs els defensors de la no-violència i dels drets humans, la bona gent del PSOE, ha multiplicat per 4 les ajudes a Marroc respecte a l'etapa de govern del PP. Això suma 500 milions d'€ regalats al règim. És el segon estat del món que rep més ajuda per part del govern espanyol. Curiosa coincidència: el juliol l'Associació pro DDHH va denunciar el govern el PSOE per vendre armes a Marroc.
És pobre Marroc?. Potser la població no viu lligant els gossos amb llonganisses però és segur que Marroc no és pobre. Ha construït la mesquita més alta del món, a Casablanca, té una despesa militar enorme i les empreses del monarca han triplicat beneficis durant la crisi. En efecte, la Societé Nationale d'Investissement i Omnium Nord Afrique, ambdues propietat de la casa reial, gestionen els recursos ...del Sàhara !. Els seus beneficis són de 470 milions d'€ gairebé el mateix del que l'estat espanyol regala al marroquí. A això afegir que el rei magrebí té 12 palaus i un parc de 400 hectàrees. Li calen tantes ajudes?.

290. Nou agregador de blogs independentistes

Des de l'Alt Urgell ens arriba una iniciativa molt interessant. S'anomena “El convit independentista”. Es tracta d'un aplec de blogs (o blocs) que volen la independència i que, a més, creuen que l'estat català és necessari i urgent. Una eina molt útil per crear una xarxa independentista més. Si teniu un blog només cal que escriu a dusming@msn.com o hi deixeu un comentari en el blog. Com més serem...