dilluns, 22 de març del 2010

147. El segon impuls, real, de Reagrupament

La 2ª assemblea de Reagrupament Independentista va servir per visualitzar moltes coses que se sospitaven. Entrar a la sala del palau de congressos frapava una mica. Amb més de mil persones, patriotes, amb una posada en escena tant austera com impecable. La seriositat i la eficiència foren sorprenents per una organització tant jove. I ahir, sobretot, fou organització.

S’ha acabat el discurs que Reagrupament és una escissió d’ERC. Ahir hi havia gent que provenia de Convergència, de la JNC, del BEI, de Catalunya Lliure, el PSAN, gent del PRC, d’Unitat Nacional Catalana i, també, d’ERC. Però sobretot persones que no havien estat en política. Tots treballant plegats cercant allò que els uneix i no el que els separa. Els críptics crítics es van esfumar fins i tot pels mitjans que han promogut la seva ombra difusa. Ahir les votacions es van aprovar, com a poc, amb 90 % dels vots. De divisió, com se sospitava, res. Invencions moltes. La darrera era que Mikimoto s’havia donat de baixa. Altra cop fals.
L’aparició de Laporta molt interessant i el seu discurs en positiu: volem la llibertat del nostre país. Això no és anar contra ningú. El més sorprenent, veient els discursos habituals dels partits, fou que no es va criticar ni atacar a cap altra formació. Fins i tot Laporta va demanar respecte cap els unionistes.
Carretero, amb un discurs potser massa directe i amb alguna referència escatològica innecessària, va aconseguir engrescar a tothom diverses vegades. La darrera va aixecar la constitució catalana que derogava l’espanyola a Catalunya i va dir: aconseguir això depèn de vosaltres. Breu i clar. En aquesta excel•lent entrevista a Vilaweb Joan Carretero explica clarament per quin motiu Reagrupament no és un partit sinó un moviment que propugna una llista independentista transversal oberta, com s’haurien d’escollir candidats, la unitat independentista, els problemes interns i el paper de Laporta.
Així és com s’il•lusiona un poble. I, com diu la constitució de Catalunya: “Cada nació escull la seva pròpia llei”. Ara podrem escollir. I sembla que ho farem units.


2 comentaris:

  1. Anònim22 de març del 2010, a les 21:43

    L'Assemblea va ser un total èxit. La presència del Laporta manifestant-se moralment reagrupat, un punt molt a tenir en compte. L'organització, perfecta. I sobre el Carretero, és la seva manera habitual de parlar. Clar i directe. Per mi, és un punt en positiu.

    ResponElimina
  2. Jordi Vàzquez23 de març del 2010, a les 9:15

    Totalment d'acord. Sobre l'organització fou realment eficient i més britànica que mediterrània.
    Sobre la forma de parlar d'en Carretero cal entendre la idiosincràsia d'aquest país. Una part de la població té un tarannà poruc, de botiguer i de formes pujolistes. Crec que preferiexen un rap bullit a un salmó que nada contracorrent.

    ResponElimina